El dia 6 d’abril del 2011 al Centre Cívic de Sarrià, l’actor Quim Lecina i el compositor Joan-Carles Martínez presenten les Cròniques de l’ultrason i L’Estació de J.V. Foix.

Enrique Badosa, traductor de J.V. Foix, farà una presentació de l’obra.

Dimecres, 6 d’abril a les 18.30
Eduardo Conde, 22-24
08034 Barcelona

Més informació

Vegeu fotografies

Biblioteca digital de J.V. Foix

GertrudisA partir d’ara, i gràcies a un acord amb l’Aula Màrius Torres, ja és possible l’accés des del mateix web de la Fundació J.V. Foix a les primeres edicions digitalitzades dels llibres d’obra poètica i assagística de J.V. Foix. Aquestes reproduccions permetran consultar uns volums de vegades introbables i d’una bellesa tipogràfica extraordinària.

Consulteu aquests volums al subapartat Biblioteca digital de J.V. Foix de l’apartat J.V. Foix.

Argus del mes de febrer de Mercè Ibarz dedica el seu podcast a “És quan dormo que hi veig clar” de J.V. Foix. Argus. núm. 17 del 15 de febrer del 2011.

Argus és una publicació mensual, creada el mes de juliol de 2009, que selecciona els millors continguts de cultura catalana i literatura en general, publicats a Internet i es troba dins de Lletra. Literatura catalana a Internet.

Ballet Ariel. Assaig El dia 29 de gener, en una única funció, i el 30 de gener, en funció doble, a l’Auditori de Valls es presenta per primera vegada a la història el ballet Ariel, amb llibret de J.V. Foix, decorats i vestuari de Joan Miró i música de Robert Gerhard, fill de Valls.

El ballet no es va arribar a representar perquè el mateix any en què es va crear va esclatar la Guerra Civil espanyola. Setanta-cinc anys després, els Amics de la Música de Valls n’han impulsat la producció, que presenten dins de les Festes Decennals de la capital de l’Alt Camp. Aquest nou espectacle té el suport del Centre Robert Gerhard.

Més informació

J.V. Foix. “Ariel. Idees per a un ballet”. Musica Viva núm. 2. Brussel·les, 1936.

TARDA DE POESIA J.V. FOIX


El dissabte 29 de gener, en commemoració de la mort del poeta, tindrà lloc un recital especial amb poemes de J.V. Foix. Hi participaran Enric Casasses, Blanca Llum, Andreu Subirats i Diego Burián (guitarra), Magda Guillén, Andrés Balil i Orlando Guillén.

El recital tindrà lloc a la Torre Amat, Duquessa d’Orleans, 9, de Sarrià, a les 7 de la tarda.
Aforament limitat. Reserves: info@torreamat.com

Vegeu fotografies

Univ_experienEl dia 22 de desembre un grup d’estudiants de la Universitat de l’Experiència de la UB inscrits a l’assignatura Documents personals: Organització, Conservació i Ús, impartida per la professora Maria Elvira Silleras, va visitar la Fundació J.V. Foix per veure l’organització de l’arxiu i consultar-ne alguns documents.

 
 
 


Amb motiu del cinquantè aniversari de l’aparició del llibre Onze Nadals i un Cap d’Any, Enrique Badosa, traductor de J.V. Foix al castellà, publica un article al diari ABC de Catalunya.

Vegeu l’article Medio siglo de un gran libro de Foix

Nadals recitats per J.V. Foix

Onze NadalsEl dia 22 de desembre a les 20.00 h. a la llibreria A peu de pàgina, Carmen Sobrevila Masvidal presentarà Onze Nadals i un Cap d’Any. 50 anys de l’edició del llibre.

 

 

 

Llibreria A Peu de pàgina. Carrer Major de Sarrià, 50. 08017 Barcelona

Instituït amb caràcter honorífic per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) en memòria del poeta, assagista i gestor cultural José Luis Giménez-Frontín, el guardó s’atorga a «una figura del món literari que hagi destacat per l’acostament entre les cultures». Les bases d’aquest premi que defineix l’obra de Giménez-Frontín, són compartides per Enrique Badosa, traductor de J.V. Foix.

L’acte d’entrega del premi se celebrarà el dia 21 de desembre -segon aniversari de la mort de Giménez-Frontín- a les 19.30 a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

Enrique Badosa
Enrique Badosa (Barcelona, 1927) és poeta, traductor, assagista i crític literari. És llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Periodisme, un ofici que va exercir en El Noticiero Universal, de Barcelona, on també hi va conrear la crítica literària. Ha estat durant molts anys director del Departament de Llengua Espanyola de l’Editorial Plaza y Janés i responsable de diverses de les seves col·leccions.

Com a poeta ha publicat més d’una vintena de llibres, entre ells Baladas para la paz(1963; 1970); Historias en Venecia (1971; 1978); Dad este escrito a las llamas (1976); Mapa de Grecia (1979; 1980; 1989; 2004 (edició bilingüe); Cuadernos de las Ínsulas Extrañas (1973); Epigramas confidenciales (1989; 1993); Marco Aurelio, 14(1998); Epigramas de la Gaya Ciencia (2000); De fin de siglo (2003); i Ya cada día es más noche (2006). Però la manera més senzilla d’accedir a la seva obra poètica és a través d’Antología (2007), que el poeta Joan Margarit va dedicar a l’autor.

Badosa ha traduït Horaci, Paul Claudel, Mariana Alcoforado, Salvador Espriu i J.V. Foix, entre d’altres, i és el responsable de l’obra La lírica medieval catalana (2007). Entre els seus assajos destaca Primero hablemos de Júpiter (La poesía como medio de conocimiento) (1958); Razones para el lector (1964); i La libertad del escritor (1968).

La seva aportació a la literatura li ha merescut prestigiosos reconeixements, com el Premio Quevedo, el Ciutat de Barcelona de Poesia en Llengua Castellana i el Fastenrath de la Real Academia. L’ACEC li va retre un homenatge l’any 1999 i li va dedicar un monogràfic.

Tanqueu informació

El Museu del Joguet de Catalunya va inaugurar el dimecres dia 1 de desembre l’exposició “El darrer objecte. La Col·lecció de col·leccions de Guy Selz”.

L’exposició estarà oberta al públic fins el 6 de febrer del 2011. L’homenatge compta amb el suport de la Fundació J. V. Foix, a més de les fundacions Joan Miró, Joan Brossa, Josep Palau i Fabre i Gala-Salvador Dalí.

Més informació
Aquesta exposició ens mostra la donació generosa de 1.269 peces que Philippe i Dorothée Selz han fet al Museu del Joguet de Catalunya, de la col·lecció d’un conjunt de col·leccions que els seus pares, Françoise i Guy Selz van aplegar durant 50 anys (1925-1976), i que ells mateixos van anar completant fins a l’extrem de fer néixer un art insòlit amb arrels en la cultura popular en l’artista Dorothée Selz i, per extensió, en el grup d’artistes catalans a París.

L’exposició recull l’esperit del col·leccionista, que a diferència del museòleg, no treballa per preservar la memòria sinó per captar-ne l’energia, i ho fa a partir d’agrupacions d’objectes que creen un conjunt de sistemes de multiconeixements transversals, amb una figuració repetitiva que conforma l’ecologia de l’autèntic davant el barbarisme de la tecnologia.

L’acte s’emmarca en l’homenatge de la cultura catalana a Guy Selz i André Breton, promogut per Arts Santa Mònica i el Museu del Joguet de Catalunya.

Tanqueu informació