El mes de març la revista Frontissa, una publicació digital de la Coordinadora del Centre d’Estudis de Parla Catalana, fundada el 1992 per coordinar i promoure activitats i interessos dels centres i instituts d’estudis que tinguin com a objectiu l’estudi, la difusió i la defensa del patrimoni cultural i natural en l’àmbit dels territoris de parla catalana, ha dedicat un espai al poeta J. V. Foix i la terra dels seus.

En aquest número dedica un espai al poema en prosa «Quan he sabut que el meu oncle» de Del «Diari 1918» (1956).

L’any 1999 es va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP). La ILC i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco promocionen aquesta celebració amb l’elecció d’un poeta i un seu poema per a l’ocasió.
En la dissetena edició del DMP, la ILC ha escollit el poema “m’he estimat molt la vida” de Vicent Andrés Estellés, de qui enguany commemorem el centenari del naixement.

Aquest any la Fundació ha triat una prosa poètica de J. V. Foix de Gertrudis, el seu primer llibre. Aquí el podeu llegir.

Dins del projecte «Escriptors d’avui ens conviden a llegir escriptors d’ahir» iniciat el 2021 per Espais Escrits, ara tenim l’oportunitat de saber què diu l’artista i escriptor Perejaume sobre el poeta J. V. Foix: quan el va conèixer, què és el que mésa admira d’ell i quins són els topònims més importants en la seva obra. Així mateix, el sentirem a llegir el poema «L’espiamonges».

Aquí es pot veure el vídeo.

L’artista olotí Quim Domene presenta l’exposició Narratives del desconcert al Museu de l’Art de la Pell de Vic. J. V. Foix hi és representat amb l’obra Dibuixàvem rellotges de sol…, del llibre Desa aquests llibres al calaix de baix.

Dies: del 17 de febrer al 7 d’abril de 2024
Lloc: Museu de l’Art de la Pell. Arquebisbe Alemany, 5. Vic

Aquí teniu el poema Dibuixàvem rellotges de sol….

Ha aparegut l’edició bilingüe català-castellà de Gertrudis i KRTU, els dos primers llibres de J. V. Foix, en traducció d’Antonio Jiménez Millán i edició i presentació d’Enric Bou.
Aquests dos llibres de proses poètiques són fonamentals de l’avantguarda ibèrica i europea i il·lustren un aspecte de la duplicitat característica de l’autor.

Jordi Marrugat planteja que Sol, i de dol és un procés de coneixement de la realitat individual, històrica i metafísica i per aixo Foix du a terme una revisió de la cultura i la societat catalanes modernes entre 1913 i 1923.
Així mateix, és un viatge iniciàtic en què J. V. Foix construeix la pròpia posició poètica dins del postsimbolisme. Aquesta estructura està indestriablement lligada a l’ús simbòlic dels números i de les dates, així com als seus principals intertextos.

Aquí es pot llegir el text.

Editat per Jordi Cornudella, aquest volum recull, a la primera part, tots els escrits que es conserven de Ferrater sobre literatura catalana: a més d’Ausiàs March, la Renaixença, Maragall i Carner, també hi ha Riba, Foix, Pla, Vinyoli i alguns escriptors joves. La segona part aplega ressenyes, articles i pròlegs sobre altres literatures, molts d’ells desconeguts fins ara.
Concretament, sobre J. V. Foix hi ha una carta de Ferrater a Foix, un article de diccionari, materials per a una antologia comentada i el pròleg a Els lloms transparents, que va aparèixer el 1969.

A partir de 1917 fins a l’esclat de la guerra, J. V. Foix va fer arribar als lectors molts poemes en vers i en prosa, alguns dels quals va recuperar als llibres Gertrudis i KRTU, de 1927 i 1932, i altres en alguns de posteriors. N’hi ha però, que no va recuperar mai. Aquest llibre recull per primera vegada tots aquests poemes tal com van aparèixer originalment i ens ofereix un retrat dels primers vint anys de poesia de Foix, en ple esclat de l’avantguarda.
A partir del 10 de gener el podeu trobar a les llibreries.

… i tot en Vós. Tants de cors, i una Mare,
I Un sol Infant entre tots, i a l’estiba
De tants de reis, Una corona viva;
Un Arbre al cim, brogent, que res no assola,
I ombra la llar de tots quan l’Hora arriba,
I en astres, fars i esguards. Una llum sola.

«Tot és ací» (fragment), El Port de la Selva, 1949

Aquest és el títol de la tesi que Sergi Castellà Martínez, doctorand de la Universitat Pompeu Fabra, va presentar el juny d’aquest any, que tracta de la recepció, interpretació i apropiació per part de Foix de la matèria lul·liana.
Alguns aspectes de l’Ars de Ramon Llull són elements indispensables en la configuració foixiana de la labor poètica, entesa com a «investigació en poesia.» El mètode lul·lià d’«atrobar veritat» es descobreix a partir de les incursions de J. V. Foix com a paradigma i exemple de l’ideal realista al qual la poesia ha de tendir. L’estudi s’ocupa d’exposar la congruència del propòsit global de l’obra del poeta en relació amb l’assimilació i variació de tècniques i temes lul·lians.

Aquí podeu accedir a la tesi.