07/05/2011
El dissabte 29 de gener, en commemoració de la mort del poeta, tindrà lloc un recital especial amb poemes de J.V. Foix. Hi participaran Enric Casasses, Blanca Llum, Andreu Subirats i Diego Burián (guitarra), Magda Guillén, Andrés Balil i Orlando Guillén.
El recital tindrà lloc a la Torre Amat, Duquessa d’Orleans, 9, de Sarrià, a les 7 de la tarda.
Aforament limitat. Reserves: info@torreamat.com
El dia 22 de desembre un grup d’estudiants de la Universitat de l’Experiència de la UB inscrits a l’assignatura Documents personals: Organització, Conservació i Ús, impartida per la professora Maria Elvira Silleras, va visitar la Fundació J.V. Foix per veure l’organització de l’arxiu i consultar-ne alguns documents.
18/03/2020
Amb motiu del cinquantè aniversari de l’aparició del llibre Onze Nadals i un Cap d’Any, Enrique Badosa, traductor de J.V. Foix al castellà, publica un article al diari ABC de Catalunya.
Vegeu l’article Medio siglo de un gran libro de Foix
18/03/2020
El dia 22 de desembre a les 20.00 h. a la llibreria A peu de pàgina, Carmen Sobrevila Masvidal presentarà Onze Nadals i un Cap d’Any. 50 anys de l’edició del llibre.
Llibreria A Peu de pàgina. Carrer Major de Sarrià, 50. 08017 Barcelona
Instituït amb caràcter honorífic per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) en memòria del poeta, assagista i gestor cultural José Luis Giménez-Frontín, el guardó s’atorga a «una figura del món literari que hagi destacat per l’acostament entre les cultures». Les bases d’aquest premi que defineix l’obra de Giménez-Frontín, són compartides per Enrique Badosa, traductor de J.V. Foix.
L’acte d’entrega del premi se celebrarà el dia 21 de desembre -segon aniversari de la mort de Giménez-Frontín- a les 19.30 a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.
Com a poeta ha publicat més d’una vintena de llibres, entre ells Baladas para la paz(1963; 1970); Historias en Venecia (1971; 1978); Dad este escrito a las llamas (1976); Mapa de Grecia (1979; 1980; 1989; 2004 (edició bilingüe); Cuadernos de las Ínsulas Extrañas (1973); Epigramas confidenciales (1989; 1993); Marco Aurelio, 14(1998); Epigramas de la Gaya Ciencia (2000); De fin de siglo (2003); i Ya cada día es más noche (2006). Però la manera més senzilla d’accedir a la seva obra poètica és a través d’Antología (2007), que el poeta Joan Margarit va dedicar a l’autor.
Badosa ha traduït Horaci, Paul Claudel, Mariana Alcoforado, Salvador Espriu i J.V. Foix, entre d’altres, i és el responsable de l’obra La lírica medieval catalana (2007). Entre els seus assajos destaca Primero hablemos de Júpiter (La poesía como medio de conocimiento) (1958); Razones para el lector (1964); i La libertad del escritor (1968).
La seva aportació a la literatura li ha merescut prestigiosos reconeixements, com el Premio Quevedo, el Ciutat de Barcelona de Poesia en Llengua Castellana i el Fastenrath de la Real Academia. L’ACEC li va retre un homenatge l’any 1999 i li va dedicar un monogràfic.
18/03/2020
El Museu del Joguet de Catalunya va inaugurar el dimecres dia 1 de desembre l’exposició “El darrer objecte. La Col·lecció de col·leccions de Guy Selz”.
L’exposició estarà oberta al públic fins el 6 de febrer del 2011. L’homenatge compta amb el suport de la Fundació J. V. Foix, a més de les fundacions Joan Miró, Joan Brossa, Josep Palau i Fabre i Gala-Salvador Dalí.
Aquesta exposició ens mostra la donació generosa de 1.269 peces que Philippe i Dorothée Selz han fet al Museu del Joguet de Catalunya, de la col·lecció d’un conjunt de col·leccions que els seus pares, Françoise i Guy Selz van aplegar durant 50 anys (1925-1976), i que ells mateixos van anar completant fins a l’extrem de fer néixer un art insòlit amb arrels en la cultura popular en l’artista Dorothée Selz i, per extensió, en el grup d’artistes catalans a París.L’exposició recull l’esperit del col·leccionista, que a diferència del museòleg, no treballa per preservar la memòria sinó per captar-ne l’energia, i ho fa a partir d’agrupacions d’objectes que creen un conjunt de sistemes de multiconeixements transversals, amb una figuració repetitiva que conforma l’ecologia de l’autèntic davant el barbarisme de la tecnologia.
L’acte s’emmarca en l’homenatge de la cultura catalana a Guy Selz i André Breton, promogut per Arts Santa Mònica i el Museu del Joguet de Catalunya.
18/03/2020
La coneguda il·lustradora Montse Ginesta ha fet, en col·laboració amb Jordi Teixidó, un vídeo on explica la passió que sent pel dibuix, encara que, com ella mateixa ens diu, el que més li agrada és “escriure versos i cantar”. I en aquest vídeo la sentirem entonar els versos d'”És quan dormo que hi veig clar” de J.V. Foix, acompanyada del piano.
El dia 18 de novembre del 2010, dins del cicle Mostra de Cinema Català organitzat per Cineclub Sabadell, es projectarà als cinemes Imperial de Sabadell, la pel·lícula És quan dormo que hi veig clar de Jordi Cadena de 1988.
Vegeu crítica: És quan dormo que hi veig clar
18/03/2020
Facsímil de la col·lecció completa de la revista Poemes, amb materials complementaris (autògrafs d’alguns textos i materials de l’arxiu de redacció). Amb un fragment de les memòries de Joan Colomines i Puig que fa de Presentació i un Estudi introductori a cura de Jaume Aulet.
Enric Falguera, Xavier Macià, Jordi Malé & Joan R. Veny-Mesquida (ed.), Poemes (Barcelona, 1963-1964), Lleida, Aula Màrius Torres & Pagès Editors, 2010.
L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat el llibre Quinze anys de periodisme: les col·laboracions de J. V. Foix a La Publicitat (1922-1936) de Pere Gómez i Inglada, que va obtenir el Premi Lluís Nicolau d’Olwer de Filologia el 2007.
L’estudi pretén fer un acostament a la intensa activitat periodística de J. V. Foix i mostrar-ne el paper destacat, gairebé exclusiu, que tenia en la producció creativa del publicista, molt superior a l’espai que ocupava la seva creació poètica. També es centra en la relació de Foix amb Acció Catalana i amb la situació política de l’època, així com en les valoracions que fa sobre els diversos esdeveniments que se succeeixen al llarg d’aquest període.
Només l’esclat de la guerra i la impossibilitat de mantenir la seva activitat periodística, des de la llibertat i en la seva llengua, van fer que Foix centrés la seva creació literària en altres àmbits.
Aquest web ha rebut l'ajuda de la Institució de les Lletres Catalanes.
