Segons explica Salvador Giné al seu llibre Federico García Lorca a Catalunya, de 1925 a 1936 Catalunya va formar part de la seva trajectòria vital.

Un dels amics catalans, Josep Carbonell, director de L’Amic de les Arts, convida Lorca a casa seva, a Sitges. Hi va anar en tren, amb J. V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Magí Cassanyes i el caricaturista Manel Font, i a l’estació Víctor Sabater els va fer una fotografia, on també hi apareixen Salvador Dalí i Josep Carbonell.

Al Revers, d’El Nacional, Joan Safont comença avui una sèrie d’articles en què vincularà les tradicionals poblacions d’estiueig amb els escriptors, músics o artistes més destacats.
El primer està dedicat a J. V. Foix i la població empordanesa del Port de la Selva, on hi va anar per primer cop l’any 1924 i on va tenir-hi una casa de pescadors fins a la seva mort.

Aquí podeu llegir l’article.

Ahir, 31 de maig va morir el poeta Enrique Badosa. Gran amic de J V. Foix i traductor de Foix, Espriu i dels medievals catalans, entre altres.

Aquí podeu llegir un poema seu del llibre Mapa de Grecia, titulat «Escultura»: «En lo definitivo de mi edad…»

El foixià Antoni Martí Monterde, professor de Literatura Comparada a la UB, ha publicat al Núvol un article on argumenta per què la biblioteca pública de Sarrià ha de dur el nom del poeta J. V. Foix.
El relat comença com un somni, de fet, és un diàleg entre dos dels escrits més importants del poeta: «Plaça Catalunya- Pedralbes» i «L’Estació» amb un lloc, la Plaça de Sarrià.

Aquí el podeu llegir sencer.

«M’exalta el nou i m’enamora el vell» és el vers que han triat Insensats per a la samarreta de J. V. Foix que fa poc han incorporat a la seva col·lecció, juntament amb cinc autors més. Aquesta col·lecció també inclou bosses de mà.

Insensats té l’objectiu de donar més visibilitat a la literatura catalana amb les samarretes, cada una de les quals compta amb un disseny original que il·lustra el text de l’autor.

El 1932 un grup d’estudiants nacionalistes catalans va fundar la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya) i en poc temps es va convertir en el sindicat estudiantil més representatiu del país.

J. V. Foix en va ser un dels primers socis i ja aleshores apuntava: «Els estudiants, ultra estudiar, han d’esdevenir activistes d’allò que suposa la revitalització de la nostra cultura i l’elevació social i política del país».

Aquest 2020 el professor Lluís Cabré ha publicat a Studia Lulliana uns «apunts» basats en els articles de Foix sobre Llull apareguts a La Publicitat entre 1933 i 1936. L’objectiu és el de retratar la singular identificació de Foix amb l’obra de Llull.
L’autor també proposa que el dolor metafísic del principi de Sol, i de dol té present la lectura del Desconhort de Llull.

Aquí podeu llegir l’article.

L’exposició presenta documents i materials de l’arxiu d’ADLAN, conservat en diversos centres públics i privats i ens permet recrear el paper clau que va tenir el grup en la construcció de la modernitat a Catalunya. Entre els personatges que van fer possible aquesta regeneració del concepte de cultura moderna hi ha Joan Prats, Josep Lluís Sert, Adelita Lobo, J. V. Foix o Sebastià Gasch.

Lloc i dates: Fundació Miró. Parc de Montjuïc. Del 12 de març al 4 de juliol.

Vegeu fotografies aquí.

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Aquest any la Institució de les Lletres Catalanes ha triat l’escriptora, pintora i traductora Felícia Fuster (Barcelona, 1921 – París, 2012).

Aquest any participem en aquesta celebració amb el poema de J. V. Foix, Tota amor és latent en l’altra amor

Dijous 18 de març tindrà lloc la presentació del llibre És quan plou que ballo sol. Una aproximació a l’obra de Foix a través del ball d’Aleix Cort a càrrec del filòleg especialista en el Noucentisme Josep Murgades.

Dia: Dijous 18 de març a les 19 h.
Lloc: Sala Emili Argilaga. Centre de lectura de Reus.

També es podrà veure en directe per Youtube.