El nom de Gertrudis és present en els poemes en prosa de J. V. Foix. Apareix ja al «Poema de Sitges», publicat a la revista Terramar (1919-1920) i és el títol del seu primer llibre, publicat el 1927. Als llibres que constitueixen el Diari 1918 Gertrudis desapareix i torna a aparèixer a l’últim, Cròniques de l’ultrason (1985).

En un dels viatges de Viatges i flors de Mercè Rodoreda, hi apareix una nena que explica al narrador que quan se’n perd una, al poble posen el nom de la nena perduda a una nina i la converteixen en patrona. La nena en qüestió acaba dient: «Jo, em dic Gertrudis». Més que no pas una picada d’ullet de Rodoreda a Foix, és un cop de colze, diu Enric Casasses al Quadern d’El País del 7 d’octubre.

Aquí podeu llegir l’article sencer.