Al blog negritasycursivas, Josep Mengual, professor amb amplis coneixements de les tasques editorials, consagra l’última entrada de l’any 2021 a J. V. Foix i a l’enigma que envolta la data de publicació de Sol, i de dol, un dels llibres més coneguts del poeta.
Publicat a L’Amic de les Arts el 1947, al peu d’impremta es llegeix 1936. ¿Una argúcia per evitar la censura o bé els poemes van ser escrits «el 1913, el 1916, el 1918-1923 i el 1927»?
Podeu llegir-la aquí.

Bon Nadal de J. V. Foix

Henri Matisse… i tot en Vós. Tants de cors, i una Mare;
I Un sol infant entre tots; i a l’estiba
De tants de reis, Una corona viva;
Un Arbre al cim, brogent, que res no assola,
I ombra la llar de tots quan l’Hora arriba,
I en astres, fars i esguards, Una llum sola.

El Port de la Selva, Nadal de 1949

Aquest 2021 la Fundació J. V. Foix, en col·laboració amb Edicions 62, publica el llibre Allò que no diu La Vanguardia de J. V. Foix, que va aparèixer el 1970 i que conté les mateixes tres parts de la primera edició a més d’un suplement amb disset «Telegrames» i tres «Desviacions», i tres «Fets diversos» recollits per primera vegada.
Aquest llibre és la prova de la singular aproximació de periodisme i poesia que caracteritza una part important de l’obra de J. V. Foix.

Aquest any Ibercamera vol dedicar el concert de Nadal a J. V. Foix, amb l’orquestra de la Ràdio d’Hongria que interpretarà La creació de Hadyn, dirigida per János Kovács, gran mestre del repertori clàssic, i amb el Cor Madrigal, dirigit per Pere-Lluís Biosca i Mireia Barrera com a directora preparadora.
Joan Manuel Serrat recitarà «És quan dormo que hi veig clar», de J. V. Foix.

Dia: 13 de desembre a les 20.00 h.
Lloc: L’auditori: carrer de Lepant, 150 Barcelona

«Surrealismo en zapatillas»

Arielli SerpaAquest és el títol de la carta que J. V. Foix va enviar al director de Destino en la qual es queixava d’un article aparegut al número anterior de la revista a causa de la visió del redactor sobre la seva relació amb el surrealisme.

Al número de setembre de la revista Quimera, el professor Laureano Bonet publica l’article «J. V. Foix y la descomposición del realismo: un texto olvidado», on hi ha reperoduïda la carta de Foix.

Aquí podeu llegir l’article.

Jordi Tolosa transforma la immaterialitat de les paraules de J. V. Foix dedicades a Salvat-Papasseit amb el material alquímic del ferro.
L’exposició, a càrrec de Fina Duran, Jesús Galdón i Martina Morittu, s’inaugura el 4 de novembre a les 19.00 h a la Factoria Cultural de Terrassa amb l’espectacle «Paraula viva», de Neus Borrell i Mireia de Querol.

Lloc: La Factoria cultural de Terrassa. Rambla d’Ègara, 340.
Dies: del 4 de novembre del 2021 al 23 de gener del 2022

El 1933 J. V. Foix va participar, a Dubrovnik, al Congrés Internacional del PEN Club, presidit per H. G. Wells, i va votar en contra d’una moció col·lectiva de censura a l’activitat anticultural del govern hitlerià.
Del 2 al 18 de juny d’aquell mateix any va publicar unes «Notes de viatge» a La Publicitat.

Aquí podeu llegir l’article de Jordi Nopca, aparegut al diari Ara del 10.10.2021.

1923-1926, terrassa de la fonda ComerçAquest estiu al Port de la Selva s’hi celebren els 50 anys de l’homenatge que es va fer a Sagarra el 1971, deu anys després de la seva mort.
El 1929 Sagarra publica la novel·la All i salobre, amb pròleg de J. V. Foix, i el 1933 estrena l’obra teatral El cafè de la Marina, nom d’un cafè del Port de la Selva.

«Si el meu cor es perd un dia,
et diré on el trobaràs;
camí de Port de la Selva
entre la vinya i el mar.»

El juny va sortir al mercat Resistir ao tempo, una antologia que pretén donar a conèixer la poesia catalana als lectors portuguesos que publica Assírio & Alvim.

En edició bilingüe català-portuguès, el volum recull vuitanta-set autors catalans entre els quals hi ha J. V. Foix amb tres poemes: «Sol, i de dol», «És quan dormo que hi veig clar» i «Anava sola i dreta dalt l’autobús».

Aquí podeu llegir el poema Anava sola i dreta dalt l’autobús.

Lorca a Catalunya

Segons explica Salvador Giné al seu llibre Federico García Lorca a Catalunya, de 1925 a 1936 Catalunya va formar part de la seva trajectòria vital.

Un dels amics catalans, Josep Carbonell, director de L’Amic de les Arts, convida Lorca a casa seva, a Sitges. Hi va anar en tren, amb J. V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Magí Cassanyes i el caricaturista Manel Font, i a l’estació Víctor Sabater els va fer una fotografia, on també hi apareixen Salvador Dalí i Josep Carbonell.