1893
Neix a Sarrià (Barcelona), el 28 de gener. Fill de Josep Foix i Ribera, pastisser d’Els Torrents de Lladurs, i de Paulina Mas Rubinat, de Manresa.
És el mitjà de tres germans; les altres dues són noies: Carolina i Isabel, la qual, de gran es va fer monja.

1901
Va a l’escola municipal dirigida per D. Salvador Mundi, mestre de palmeta.
Confecciona el diari Lo Català juntament amb dibuixos de Josep Obiols, amb una tirada de cinc exemplars i dos números.

1905-1907
Escriu a En Patufet, on firma correntment amb el seu nom o amb pseudònim.

1911
Inicia la seva obra en forma de diari en unes llibretes amb tapes d’hule negre. Entra a la Universitat, a la facultat de Dret.
La seva gran afecció a la lectura dels clàssics i una crisi de caire espiritual i d’orientació fan que deixi els estudis al segon curs.
Treballa en una foneria tipogràfica adquirida pel seu pare.

1916
Inicia els seus contactes amb els moviments d’avantguarda francès i italià.

1917
Gràcies a la seva amistat amb Joaquim Folguera inicia les col·laboracions a La Revista, dirigida per Josep M. López Picó.
Coneix Joan Miró, amb qui farà una gran amistat.

1918
Inicia les estades a Sitges on coneix Josep Carbonell i Gener. Dirigeix els últims números de la revista d’avantguarda Trossos. Abans l’havia dirigida Josep M. Junoy.

1919-1920
Forma part de la redacció de La Cònsola revista sarrianenca on apareixen diverses col·laboracions, no sempre firmades. Per mediació seva, hi arriben col·laboracions d’altres poetes, com ara Riba, Carner i Ventura Gassol.

1920
Publica a La Cònsola “El poema de Catalunya”, un dels pocs poemes visuals que ha deixat.

1921
Dirigeix la revista Monitor juntament amb Josep Carbonell i Gener.

1922
Forma part del grup fundacional d’Acció Catalana, i redacta els primers números del butlletí.
Comença la seva col·laboració al diari La Publicitat. Hi escriurà fins al juliol de 1936.

1923
Obre la confiteria Foix a la plaça de Sarrià.
Escriu el “Manifest de la Penya de l’Aire”.

1924
Inicia les seves estades al Port de la Selva, on ja anaven Alexandre Plana, Josep M. de Sagarra i altres escriptors.

1925
Coneix Salvador Dalí.
Col·labora a Revista de Poesia.

1926
Ingressa en la redacció de L’Amic de les Arts de Sitges, dirigida per Josep Carbonell i Gener.
Presentació de l’exposició de Salvador Dalí a les Galeries Dalmau del passeig de Gràcia de Barcelona.

1927
Publicació del seu primer llibre de poemes en prosa Gertrudis, que Joan Miró il·lustra amb un dibuix original.
“Presentació de Salvador Dalí” a L’Amic de les Arts.

1928
Forma part de la redacció de la revista Oc.

1931
Es casa amb Victòria Gili i Serra. El matrimoni se separa el 1948.

1932
Apareix KRTU, el seu segon llibre.
Participa en la fundació del grup ADLAN (Amics de l’Art Nou).

1933
Delegat català al Congrés del Pen Club que se celebra a Dubrovnik (Iugoslàvia).

1934
Publica amb Josep Carbonell Revolució Catalanista, conjunt d’articles que expressen l’ideari polític dels dos autors.
Dirigeix la tercera etapa de Revista de Catalunya.
Passa a dirigir la pàgina literària de La Publicitat. Alterna la firma J.V. Foix amb la de Fòcius i altres pseudònims.
Article, en català, al número dedicat a Joan Miró a Cahiers d’Arts, de París.

1935
Funda juntament amb Carles Riba, Tomàs Garcés, Marià Manent i Joan Teixidor la revista Quaderns de Poesia.

1936
Apareix a Antología general de la poesia catalana, de Riquer, Miquel i Teixidor.

1944
Col·labora a Poesia, revista que edita Josep Palau i Fabre, amb poemes i articles.

1946
Col·laboracions a la revista Ariel.
Presentació al Centre Excursionista “Els Blaus de Sarrià” de l’exposició de Joan Ponç, Tort, Puig i Boadella.

1947
Publica, amb data de 1936, el llibre de sonets Sol, i de dol, que esdevindrà amb els anys el seu llibre paradigmàtic.

1948
Col·labora a la revista que edita el grup Dau al Set amb aquest mateix nom.
Escriu la primera nadala, il·lustrada per Dalí.

1949
Apareix el llibre més críptic de J.V. Foix Les irreals omegues. La majoria de poemes fan referència a la Guerra Civil i a la postguerra.

1952
Assisteix amb altres poetes catalans al Congrés de Poesia de Segovia. Fa amistat amb Vicente Aleixandre.

1953
Participa en el Congrés de Poesia de Salamanca.
Assisteix al congrés de Sicília, d’arts figuratives.
Publica un nou llibre de poemes: On he deixat les claus.

1956
Publica part dels poemes iniciats l’any 1911 sota el títol Del Diari 1918, amb pròleg de Josep Romeu Figueras.

1957
“Plant d’En Joseph-Vicenç, de Barcelona, en lo qual respòs a en Joan Ferreter…”. publicat a Inquietud.

1959
Congrés de Poesia de Formentor.
Col·labora a Germinabit.

1960
Recull en el llibre Onze Nadals i un Cap d’Any les nadales que enviava als amics.
Col·labora en la revista Serra d’Or de manera anònima.
Col·labora a Critèrion.

1961
Concessió de la Lletra d’Or de la literatura catalana per Onze Nadals i un Cap d’Any.
És designat membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció Filològica.

1962
És designat membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Presideix la delegació catalana que assisteix al congrés de la COMES (Communità Europea degli Scrittori) a Florència.

1963
Apareix L’estrella d’En Perris, on continua l’estil de poemes en prosa, els quals formen part del projecte Diari 1918.

1964
Publica en el volum Obres poètiques les seves poesies i proses poètiques completes, on inclou com a pròleg la “Lletra a Clara Sobirós”, expressió cabdal de la seva poètica. També hi afegeix els poemes que formen el llibre Desa aquests llibres al calaix de baix i altres poemes inèdits.

1965
Publica Catalans de 1918, retrats literaris dels seus mestres i coetanis, amb pròleg de Joan Colomines. Apareix Escenificació de cinc poemes, llibre on adapta cinc poemes de L’estrella d’En Perris al teatre. Les il·lustracions d’aquesta edició són de Pla-Narbona i proemi de Felip Cid.

1966
Li concedeixen el Premio Nacional de Literatura Jacint Verdaguer.

1969
Reuneix en Els lloms transparents articles apareguts a La Publicitat. El prologa Gabriel Ferrater.

1970
Publica Darrer Comunicat, nou recull de poemes de Diari 1918. Apareix Allò que no diu La Vanguardia, llibre compost per les proses de la secció “Telegrames” de La Publicitat a més de nous poemes breus.
Es publica La pell de la pell, llibre de bibliòfil amb text de Foix i aiguaforts de Joan Ponç.

1971
Publica Mots i maons o cascú el seu, recull de pensaments sobre poesia i arquitectura.

1972
Apareix en volum sol Desa aquests llibres al calaix de baix.
Surt un nou llibre de poemes en prosa: Tocant a mà.
S’estrena al Palau de la Música Catalana la cantata “A cal fuster hi ha novetat”. Text de J.V. Foix i música de Narcís Bonet.

1973
Fa 80 anys. Inici de l’etapa de reconeixement unànime. Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Serra d’Or li dedica el número 160.

1974
El FAD (Foment de les Arts Decoratives) li concedeix la Medalla d’Honor de l’entitat.
Publica, il·lustrat per Joan Ponç, 97 notes sobre ficcions poncianes.
Apareix el primer volum de les Obres Completes. Poesia, amb una introducció de Pere Gimferrer.

1975
Llibre d’artista Quatre colors aparien el món, amb cinc aiguaforts de Joan Miró.

1977
97 notes sobre ficcions poncianes. La pell de la pell, nova edició.

1978
És president d’Honor en la conferència del Pen Club a Barcelona.

1979
Apareix el segon volum de les Obres Completes. Prosa. Pròleg de Joaquim Molas.
Reduccions li dedica el número 7, monogràfic.

1980
Rep el Premi Crítica de Serra d’Or.
L’Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla d’Or de la Ciutat.
Antologia poètica a cura de Pere Gimferrer.
Estudi de Patricia Boehne: J. V. Foix, Boston, Twayne Publishers.

1981
Diari 1918.
La Generalitat de Catalunya li atorga la Medalla d’Or.

1982
Apareix Gertrudis. Inici de l’edició crítica de l’obra poètica a les Edicions dels Quaderns Crema, a cura de Jaume Vallcorba Plana.

1983
Foix fa 90 anys. Commemoració oficial i literària.
Monogràfic de la revista Ampit.

1984
El govern francès el condecora i el nomena Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres.
La Universitat de Barcelona li confereix el títol de Doctor Honoris Causa.
Apareix L’Estació, amb gravats d’Antoni Tàpies.
Se li concedeix el Premio Nacional de las Letras Españolas pel conjunt de la seva obra.
Set sonets, amb il·lustracions de Ràfols Casamada.

1985
Obra completa, III: Articles i assaigs polítics, edició a cura de Manuel Carbonell.
L’Estació, il·lustrat per Antoni Tàpies, a la revista Poesia, núm. 25.
Apareix el llibre Cròniques de l’ultrason. L’Estació.

1986
Rep el premi Ciutat de Barcelona pel seu últim llibre Cròniques de l’ultrason.
Monogràfic del número I de la Catalan Review.

1987
Mor el 29 de gener. El dia abans havia fet 94 anys.

Torneu a l’inici