Les irreals omegues
A més dels tretze poemes que componen Les irreals omegues, el llibre presenta un estudi de Segimon Serrallonga del 1980, i els vuit poemes d’On he deixat les claus i els tretze de Desa aquests llibres al calaix de baix que pertanyen al mateix arc temporal i que ajuden a aprofundir en la lectura del llibre. Jaume Coll Mariné, que coneix a fons l’obra de Segimon Serrallonga, fa una exposició preliminar en què parla de les relacions entre Foix i Serrallonga i de les circumstàncies que van donar lloc a la Nota sobre Les irreals omegues.Cap mà no em diu adéu
A partir de 1917 fins a l’esclat de la guerra, J. V. Foix va fer arribar als lectors molts poemes en vers i en prosa, alguns dels quals va recuperar als llibres Gertrudis i KRTU, de 1927 i 1932, i altres en alguns de posteriors. N’hi ha però, que no va recuperar mai. Aquest llibre recull per primera vegada tots aquests poemes tal com van aparèixer originalment i ens ofereix un retrat dels primers vint anys de poesia de Foix, en ple esclat de l’avantguarda.Documents propis i texts d’altri
Mostra del periodisme cultural que va practicar Foix de jove i que va recuperar els primers temps de la revista Serra d’Or. Aquestes 26 aportacions a la secció de «Lletres», entre els anys 1960 i 1962, recullen el seu posicionament davant del món de la poesia, l’art i la cultura, amb la qual cosa recupera la vella pràctica dels «Meridians» de La Publicitat, que es va veure interrompuda per l’esclat de la guerra.Allò que no diu La Vanguardia
Aquest llibre recull, en cadascuna de les seves parts, tres facetes de la singularíssima aproximació de periodisme i poesia que caracteritza una part important de l’obra de Foix: noranta-dues «Noves de darrera hora» de 1966-1969, quinze «Telegrames» de 1929-1931 i quinze «Fets diversos» de 1931-1932.Aquesta edició l’enriqueix amb disset «Telegrames» i tres «Fets diversos» addicionals, i l’encapçala un article de 1932 en què J. V. Foix defensa la seva idea del que hauria de ser un diari capaç de dir les coses que no diuen els altres diaris.
Entre llibres i llibres. Correspondència 1935-1983
Entre llibres i llibres recull la correspondència entre J. V. Foix i Joan Gili, editor i llibreter instal·lat a Anglaterra el 1934, i mostra al lector el naixement de llibres com Sol, i de dol i Les irreals omegues.Noms propis. Escriptors i artistes
Noms propis recull per primera vegada, fora de les obres completes, els textos de Foix (articles de diari, pròlegs i conferències) que versen sobre escriptors i artistes, incloent-n’hi uns quants que fins ara no s’havien publicat mai.Els lloms transparents
Recull de quaranta-sis articles triats pel mateix Foix dels moltíssims que va escriure per al diari La Publicitat que refelxionen sobre cultura, política i societat. Com en l’edició del 1969, va precedit d’un pròleg de Gabriel Ferrater.Ho sap tothom, i és profecia
Carpeta que conté els facsímils de les 30 felicitacions que J. V. Foix va enviar als seus amics entre 1948 i 1976. Cada facsímil inclou un poema de Foix i la il·lustració d’un artista, entre els quals, hi ha Miro, Dalí, Tàpies, Ponç, Cuixart, Obiols i Amat.Oh, si prudent i amb paraula lleugera
J. V. Foix-A. Manent. Correspondència (1952-1985)
Colección de sesenta y una misivas enviadas entre estos dos corresponsales entre 1952 y 1985. Incluyen siete poemas de J. V. Foix, dos de los cuales son inéditos.
Como dice Enrique Badosa en el epilogo, «De la correspondencia entre los que saben escribir (…) siempre obtendremos la plenitud de la serena belleza de la palabra bien pulsada.»
Amb mots de ben copsar
Amb mots de ben copsar, pubblicato in novembre del 2014, contiene dicasette interviste realizzate a J. V. Foix e un disco multimedia con la gravazione di sedici interviste. Amb versos de vacances
Res no és moridor, tot és etern
Res no és moridor, tot és etern, pubblicato in dicembre del 2012, contiene, oltre al disco compatto nove poemi in verso e otto prose poetiche.
Include anche due registrazioni del poeta mentre conversava e che si reproduscono nel’appendice.
Cada poeta és ell
Cada poeta és ell, pubblicato in dicembre del 2011, contiene, oltre alle trascrizioni e traduzioni allo spagnolo dei diciannove poemi de J. V. Foix e due commentari del poeta su Miró e Dalí, un’appendice con cinque sonetti e un testo inediti, a cura di Ramon Salvo Torres, e uno sutdio introduttivo dello stesso autore.No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre
No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre, pubblicato in dicembre del 2009, contiene, oltre alle trascrizioni e traduzioni allo spagnolo (a cura di Enrique Badosa e di José Corredor-Mateos) dei testi di Foix, un’appendice con nove telepoemi inediti, a cura di Ramon Salvo Torres, e uno studio introduttivo dello stesso autore.
La provenienza delle registrazioni è dovuta, sopratutto, all’ispanista e catalanofila americana Patricia J. Boehne, che, durante i mesi estivi del 1974 e del 1977, ha visitato il poeta a Port de la Selva.
È stata lei stessa che in veste di direttrice della North American Catalan Society, ed insieme ad altri catalanofili, come David Rosenthal, ha promosso la candidatura di J.V. Foix al Premio Nobel.
Questo libro è, dunque, un ommagio a Patricia J. Boehne, traduttrice all’inglese di una parte dell’opera di Foix, e che tanto ha contribuito a diffondere nel mondo anglossassone il conoscimento del poeta.
Onze Nadals i un Cap d’Any
In Onze Nadals i un Cap d’Any, pubblicato nel 1960, J.V. Foix riunisce i poemi che l’autore aveva inviato ai propri amici per Natale tra gli anni 1948 e 1958.
Nei poemi originali, ogni poema era accompagnato da un’illustrazione appositamente realizzata per l’occasione da uno degli amici di Foix, tutti artisti famosi: Dalí, Mompou, Ponç, Guinovart, Obiols, Cuixart, Tàpies, Mercader, Sunyer, Galí, Fenosa e Miró.
In questo libro, che è appena stato pubblicato, appaiono per la prima volta i poemi accompagnati da queste illustrazioni. Inoltre il gruppo Poetristes, formato da Albert Vila, Marc Serrats e Francesc Ribera “Titot”, ha messo in musica queste composizioni, dando un altro passo nel processo di avvicinamento dell’opera d’autore alla cultura popolare. Il libro è stato pubblicato congiuntamente da Eumo Editorial, Propaganda pel Fet e la Fundació J.V. Foix.
Dall’anno 2000 la Fundació J. V. Foix pubblica annualmente, ed in collaborazione con Edicions 62, un libro a cura di Jordi Cornudella con un CD incluso, per diffondere il fondo fonografico che conserva la voce del poeta. Fino ad oggi i titoli apparsi sono i seguenti:
Les irreals omegues (2024)
Cap mà no em diu adéu (2023)Allò que no diu La Vanguardia (2021)
Entre llibres i llibres. Correspondència 1935-1983) (2020)+
Noms propis. Escriptors i artistes (2019)
Els lloms transparents (2018)ç
Ho sap tothom, i és profecia (2017)
Oh, si prudent i amb paraula lleugera (2016)
Correspondència (1952-1985), J. V. Foix / Albert Manent (2015) Coedició amb Quaderns Crema.
Amb mots de ben copsar (2014)
Amb versos de vacances (2013)
Res no és moridor, tot és etern (2012)
Cada poeta és ell (2011)
No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre (2009)
Una sola bandera (2007)
Més enllà dels preceptes (2006)
És quan dormo que hi veig clar (2004)
A la terra dels meus (2003)
En ritmes vells i sons arcaics (2002)
Els veïns del meu carrer (2001)
En el dia més clar de l’any (2000)
Inoltre, nell’anno 2008, la Fondazione ha pubblicato con la casa editrice Eumogràfic dell’Università di Vic Propaganda pel Fet, il libro Onze Nadals i un Cap d’Any, accompagnato da un CD con i poemi in musica a cura del gruppo “Poetristes di Vic”, insieme ai disegni che accompagnavano originalmente ognuno di questi poemi.
La fondazione ha anche pubblicato i seguenti libri:
A Joana Givanel (Quaderns Crema, 1997) e Conte de Nadal (Edicions 62, 2004), in edizione bilingue.
[Not a valid template]App: Ruta Foix a Sarrià
J. V. Foix, 25 anys (1987-2012)
Un tast
Aquest web ha rebut l'ajuda de la Institució de les Lletres Catalanes.
