Les irreals omegues

A més dels tretze poemes que componen Les irreals omegues, el llibre presenta un estudi de Segimon Serrallonga del 1980, i els vuit poemes d’On he deixat les claus i els tretze de Desa aquests llibres al calaix de baix que pertanyen al mateix arc temporal i que ajuden a aprofundir en la lectura del llibre. Jaume Coll Mariné, que coneix a fons l’obra de Segimon Serrallonga, fa una exposició preliminar en què parla de les relacions entre Foix i Serrallonga i de les circumstàncies que van donar lloc a la Nota sobre Les irreals omegues.

Cap mà no em diu adéu

A partir de 1917 hasta que estalla la guerra, J. V. Foix hizo llegar a los lectores muchos poemas en verso y en prosa, algunos de los cuales recuperó en los libros Gertrudis y KRTU, de 1927 y 1932, y otros en algunos posteriores. Sin embargo, algunos no los recuperó nunca. Este libro recoge por primera vez totods estos poemas tal como aparecieron originalmente y nos ofrece un retrato de los primeros veinte años de posía de Foix, en el apogeo de la vanguardia.

Documents propis i texts d’altri

Mostra del periodisme cultural que va practicar Foix de jove i que va recuperar els primers temps de la revista Serra d’Or. Aquestes 26 aportacions a la secció de «Lletres», entre els anys 1960 i 1962, recullen el seu posicionament davant del món de la poesia, l’art i la cultura, amb la qual cosa recupera la vella pràctica dels «Meridians» de La Publicitat, que es va veure interrompuda per l’esclat de la guerra.

Allò que no diu La Vanguardia

Aquest llibre recull, en cadascuna de les seves parts, tres facetes de la singularíssima aproximació de periodisme i poesia que caracteritza una part important de l’obra de Foix: noranta-dues «Noves de darrera hora» de 1966-1969, quinze «Telegrames» de 1929-1931 i quinze «Fets diversos» de 1931-1932.
Aquesta edició l’enriqueix amb disset «Telegrames» i tres «Fets diversos» addicionals, i l’encapçala un article de 1932 en què J. V. Foix defensa la seva idea del que hauria de ser un diari capaç de dir les coses que no diuen els altres diaris.

Entre llibres i llibres. Correspondència 1935-1983

Entre llibres i llibres recull la correspondència entre J. V. Foix i Joan Gili, editor i llibreter instal·lat a Anglaterra el 1934, i mostra al lector el naixement de llibres com Sol, i de dol i Les irreals omegues

.

Noms propis. Escriptors i artistes

Noms propis. Escriptors i artistes recull per primera vegada, fora de les obres completes, els textos de Foix (articles de diari, pròlegs i conferències) que versen sobre escriptors i artistes, incloent-n’hi uns quants que fins ara no s’havien publicat mai.

Els lloms transparents

Recull de quaranta-sis articles triats pel mateix Foix dels moltíssims que va escriure per al diari La Publicitat que reflexionen sobre cultura, política i societat. Com en l’edició del 1969, va precedit d’un pròleg de Gabriel Ferrater.

Ho sap tothom, i és profecia

Carpeta que conté els facsímils de les 30 felicitacions que J. V. Foix va enviar als seus amics entre 1948 i 1976. Cada facsímil inclou un poema de Foix i la il·lustració d’un artista, entre els quals hi ha Miró, Dalí, Tàpies, Ponç, Cuixart, Obiols i Amat.

Oh, si prudent i amb paraula lleugera

Recull de vint-i-vuit entrevistes fetes a J. V. Foix que van aparèixer a la premsa escrita, diaris o revistes, o en llibre, des de l’any 1954 fins a les que van sortir pòstumament, després del gener de 1987.
 
 

J. V. Foix-A. Manent. Correspondència (1952-1985)

Recull de seixanta-una missives enviades entre aquests dos corresponsals entre 1952 i 1985. Inclouen set poemes de J. V. Foix, dos dels quals són inèdits.
Com diu Enrique Badosa a l’epíleg, «De la correspondència entre els qui saben escriure (…) sempre n’obtindrem la plenitud de la serena bellesa de la paraula ben polsada.»

Amb mots de ben copsar

Amb mots de ben copsar, publicat el novembre del 2014 recull disset entrevistes fetes a J. V. Foix i un disc multimèdia amb l’enregistrament de setze entrevistes fetes als mitjans de comunicació.

Amb versos de vacances

Amb versos de vacances, publicat el novembre del 2013 recull setanta poemes en vers, que són les cartes i cròniques que J. V. Foix escrivia els estius al Port de la Selva.

Res no és moridor, tot és etern

Res no és moridor, tot és etern, publicat el desembre del 2012, va acompanyat d’un disc compacte i conté nou poemes en vers i vuit en prosa.
També inclou dos enregistraments del poeta fets en plena conversa que es reprodueixen en apèndix.

Cada poeta és ell

Cada poeta és ell, publicat el desembre del 2011, conté, a més de la transcripció i la traducció al castellà de dinou poemes de J. V. Foix i dos comentaris sobre Miró i Dalí, un apèndix amb cinc sonets i un text inédits, editats per Ramon Salvo Torres i un estudi introductori del mateix autor.

No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre

No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre, publicat el desembre del 2009, conté, a més de la transcripció i la traducció al castellà (a carrec d’Enrique Badosa i José Corredor-Mateos) dels textos de Foix, un apèndix amb nou telepoemes inèdits, editats per Ramon Salvo Torres i un estudi introductori del mateix Ramon Salvo.
La procedència dels enregistraments correspon, majoritàriament, a la dedicació foixiana de la hispanista i catalanòfila nord-americana Patricia J. Boehne, que, els estius de 1974 i 1977, va visitar el poeta a Port de la Selva.
Ella mateixa, des de la direcció de la North American Catalan Society, i conjuntament amb altres catalanòfils, com David Rosenthal, va promoure la candidatura de Foix al Premi Nobel.
Aquest volum és, doncs, un homenatge a Patricia J. Boehne, traductora a l’anglès de part de l’obra de Foix, que, tant ha contribuït a expandir en el món anglosaxó el coneixement de Foix.

Onze Nadals i un Cap d’Any

A Onze Nadals i un Cap d’Any, publicat el 1960, J.V. Foix hi va reunir els poemes que des de 1948 fins a 1958 va anar enviant als seus amics per Nadal.

A les Nadales originals, cada poema anava acompanyat d’una il·lustració feta per amics de Foix expressament per a l’ocasió, tots ells artistes reconeguts: Dalí, Mompou, Ponç, Guinovart, Obiols, Cuixart, Tàpies, Mercader, Sunyer, Galí, Fenosa i Miró.

En aquest llibre es publiquen per primera vegada els poemes amb aquestes il·lustracions. A més, el grup Poetristes, format per Albert Vila, Marc Serrats i Francesc Ribera “Titot”, han musicat els poemes, un pas més en l’apropiació de l’obra d’autors com Foix per part de la cultura popular. El llibre ha estat editat conjuntament per Eumo Editorial, Propaganda pel Fet i la Fundació J.V. Foix.
 
 

Des de l’any 2000 la Fundació J. V. Foix publica anualment, en col·laboració amb Edicions 62, un llibre i un disc compacte inclòs, per donar a conèixer el fons fonogràfic que conserva la veu del poeta. Més endavant, a partir del 2012, els llibres ja no incorporen cap cedé. Fins ara, els títols apareguts són els següents:

Les irreals omegues (2024)
Cap mà no em diu adéu (2023)
Documents propis i texts d’altri (2022)
Allò que no diu La Vanguardia (2021)
Entre llibres i llibres. Correspondència 1935-1983) (2020)
Noms propis. Escriptors i artistes (2019)
Els lloms transparents (2018)
Ho sap tothom, i és profecia (2017)
Oh, si prudent i amb paraula lleugera (2016)
Correspondència (1952-1985), J. V. Foix / Albert Manent (2015) Coedició amb Quaderns Crema.
Amb mots de ben copsar (2014)
Amb versos de vacances (2013)
Res no és moridor, tot és etern (2012)
Cada poeta és ell (2011)
No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre (2009)
Onze Nadals i un Cap d’Any (2008)
Una sola bandera (2007)
Més enllà dels preceptes (2006)
És quan dormo que hi veig clar (2004)
A la terra dels meus (2003)
En ritmes vells i sons arcaics (2002)
Els veïns del meu carrer (2001)
En el dia més clar de l’any (2000)

També el desembre el 2008, la Fundació publica, amb l’editorial Eumogràfic de la Universitat de Vic i Propaganda pel Fet, el llibre Onze Nadals i un cap d’any, acompanyat d’un CD amb els poemes musicats pel grup Poetristes, de Vic, així com dels dibuixos que originalment acompanyaven cada un d’aquests poemes.

La Fundació també ha publicat els llibres següents:

A Joana Givanel (Quaderns Crema, 1997) i Conte de Nadal (Edicions 62, 2004), en edició bilingüe.