El Port de la Selva

La ruta comença al passeig, al costat dels tamarius. Punt per punt anirem resseguint els carrers del Port de la Selva, on Foix va tenir la seva residència d’estiu, al carrer de la Unió número 90.

1. Inici del Passeig

Original
J. V. Foix va fer moltes estades al Port de la Selva, des de l’any 1925 fins a la data de la seva mort, el gener de 1987. Venia cap a finals de juny fins a primers de setembre, hi feia passejades en barca i el captivava el paisatge de les roques del cap de Creus i el mar.
Aquest paisatge, la gent, els racons del poble, les cales i l’empremta que el pas del temps hi deixava van ser presents en el procés creatiu del poeta. Comencem l’itinerari en aquest punt, des d’on tenim una vista panoràmica del Port de la Selva, amb la platja, la filera de cases i el territori amb bosquets que l’envolta.

Text 1: Que no emblanquinin…
 
 
2. Monòlit de l’avinguda de J. V. Foix

Antigament aquest carrer no era com ara. La platja i les roques arribaven pràcticament on avui hi ha les terrasses. La fisonomia actual és relativament moderna, dels anys 70. El carrer d’arran de mar, des del Passeig fins al moll, porta el nom del poeta des de l’any 1980.
J. V. Foix va coincidir al Port de la Selva amb altres intel·lectuals com Alexandre Plana, Joaquim Ventalló i Josep Maria de Sagarra, entre altres. De les trobades de l’estiu, van haver-hi algunes col·laboracions entre ells.
El 1966 Foix va escriure un pròleg per a All i salobre de Sagarra, on descriu els canvis en l’entorn i en els valors de la gent que varen ser el punt de partida de la inspiració de Sagarra per als personatges del llibre.

Text 2: El Port d’All i Salobre
 
 
3. El Cafè de la Marina

Aquest cafè del poble va ser immortalitzat per Josep Ma de Sagarra quan va escriure la peça teatral el Cafè de la Marina l’any 1933. A més del Cafè de la Marina, hi havia el Cafè de “Los Bienvenidos”, situat al carrer de l’Illa, i destruït per una bomba durant la Guerra Civil, l’any 1936.
L’altre cafè i centre d’esbargiment d’aquell temps va ser el “Casino la Flor de Maig”, situat a l’actual Sala del Ball, on es diu que Sagarra va escriure All i salobre. El Cafè de la Marina també és l’escenari del text de J. V. Foix quan parla del món meravellós d’En Luard.

Text 3: Estirat damunt la platja
 
 
4. Hotel Comerç

Foix va fer les primeres estades a la Costa Brava el 1922. El 1924 Foix va venir per primera vegada al Port, arran d’un article de Josep Pla publicat a La Publicitat i del que explicaven del poble Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana. Des d’aquell moment fins que es va comprar una casa de pescadors el 1947, s’estava a l’Hotel Comerç.
La primera estada la va fer amb un company, en Josep Ma. Planella, amb el qual va viure una anècdota que al poeta li agradava de recordar: passant pel costat d’uns pescadors asseguts davant del Cafè de la Marina, van sentir com els deien “culs blancs”. Els de ciutat anaven vestits com era moda entre els estiuejants, amb pantalons blancs, en canvi els pescadors tots portaven pantalons blaus; arran del que es varen sentir dir, van anar a comprar-se uns pantalons blaus, i amb aquest gest n’hi va haver prou per ser uns més a les tertúlies dels pescadors.

Text 4: El meravellós món d’En Luard
 
 
5. Davant l’església

L’església de Nostra Senyora de les Neus és un edifici construït en diferents fases. La part més antiga es va construir entre el 1738 i el 1772. El creuer i l’absis són una ampliació dels anys 60.
Aquest lloc, d’esquena a l’església i mirant cap al carreró estret, és l’escenari de dos textos de J. V. Foix que tenen com a nexe la Maria Dolors i el pas del temps. El primer text és de l’any 20 i el segon de 1983.

Text 5: Són les ales d’un corb
 
 
6. El moll de la Timba

El moll de la Timba i el moll d’en Balleu ocupen l’antiga illa del Castellar, que apareix clarament dibuixat en els mapes del s. XVIII. Aquesta illa va ser propietat del Sr. Felip Sastre Heres, conegut com a Balleu, que anà construint diferents edificis en l’illa tot deixant un moll a cada banda. Posteriorment van passar a ser propietat de la Confraria de pescadors. El moll del costat nord va dir-se moll de la Timba i el del sud, moll d’en Balleu, noms que han perdurat fins avui.
El moll de la Timba és l’escenari del text “Els quatre pintors del moll de la Timba”, que tanca el llibre Tocant a mà, on Foix reflexiona sobre la pintura i la subjectivitat de les representacions artístiques de la realitat. Al text quatre pintors pinten el mateix paisatge amb quatre resultats radicalment diferents.

Text 6: Eren quatre pintors
 
 
7. Plaça de Pol Nadal i Mallol

Aquesta és una plaça emblemàtica del poble que va ser el centre de les transaccions econòmiques quan es feien exportacions marítimes de vi i salaons els s. XVIII i XIX. Ha tingut molts noms, canviants segons el moment polític: plaça del Comerç, plaça de la República, plaza de los Caídos, plaza de los Mártires del 7 de mayo, plaça Pol Nadal i Mallol i popularment en totes les èpoques ha estat coneguda com la plaça d’Aquí de sota.
Aquesta plaça és l’escenari on passa una narració inclosa a l’Estrella d’En Perris. En un racó de la plaça arreglaven bicicletes i sempre n’hi havia d’amuntegades. Foix imagina una història com si fos un conte.

Text 7: Cercava adelerat…
 
 
8. Moll d’en Pere Pi

Davant de la casa de Can Costa o del Mirador, hi ha el moll on Foix amarrava la seva barca, el moll d’en Pere Pi. Foix va tenir durant la seva vida dues barques: la primera s’anomenava “el Gorguell” i la segona “el Freu de la Medella”, i tenia contractat un mariner, un pescador del poble, en Joaquim Cervera. Sagarra el va immortalitzar dedicant-li la Balada del clavell morenet, publicada dins de Cançons de Rem i de Vela. Cada dia sortien a mar entre 10 i 11 del matí. Tots els estadants de can Foix es trobaven al moll i sortien amb barca. Foix solia portar el timó i fora del Moll Gros decidien a quina cala anirien: Gorguell, la Cativa, la Galera, … Solien tornar cap a les 3 de la tarda.
Joaquim Cervera va ser el mariner de Foix durant molts anys i qui el va portar per totes les cales del Cap de Creus i li va explicar els noms i les històries de cada racó. El nom de l’Estrella d’En Perris, títol d’una de les obres de Foix, té origen en una història. A sobre la Cativa hi havia una vinya, la vinya d’en Perris; quan es fa fosc es veu sortir per sobre d’ella el primer astre del vespre, Venus. Per això els mariners l’anomenaven l’Estrella d’En Perris.
Aquesta història va ser el punt de partida d’un poema de Foix que va donar títol al llibre en què el va incloure.

Text 8: El faroner, de mil bigotis…
 
 
9. Carrer de la Unió, 90

L’any 1947, Foix compra per 8.000 pessetes una casa antiga de pescadors, al carrer de la Unió, 90. La rehabilita i la decora al seu gust. El poeta arreplegava arrels i troncs portats a la platja pel mal temps i pedres de la costa o de les rieres que li cridaven l’atenció i els posava com si fossin escultures a llocs ben visibles de la casa.
L’entrada de la casa és una gran sala amb el sostre alt, on Foix rebia els amics. Tenia uns prestatges amb obres de la literatura catalana, col·leccions d’obres que es publicaven en aquell moment en català i les primeres edicions de Josep Carner i Carles Riba. També hi tenia quadres del components de Dau al Set: Tàpies, Cuixart i Ponç.
Al primer pis hi havia el menjador i una petita galeria, la cuina i la seva habitació amb el bany. Al segon pis, hi havia el dormitori de la serventa i els dels convidats, amb un gran terrat.
A la façana hi havia dues pintures de Pere Tort i Roig, avui només n’hi ha una.
En aquesta casa, Foix va escriure una bona part dels seus textos, de les nadales i dels Caps d’any. El 1956 va fer un text per il·lustrar un dibuix de Josep Mompou, que deixa veure el dia a dia del poeta al Port de la Selva.

Text 9: En Josep Mompou
 
 
10. Port de Reig

Port de Reig és conegut per les nombroses fotografies de gent tirant l’art per pescar les tonyines. Era una platja de pedretes, sorra i roques amb un amarrador de barques en el costat sud de la platja; el mar arribava fins a l’actual carrer Nou.
Era una de les cales que es sortejaven per pescar tonyines i segurament el lloc on es pescava amb l’Art Gros, una peça de xarxa de grans dimensions feta de cànem, d’origen quasi mític. Es diu que la van encarregar els monjos de Sant Pere de Rodes.
Donades les seves grans dimensions, calia molta gent per utilitzar-la i l’ajuda de petits artets dels pescadors; només es feia servir quan hi havia moltes tonyines. Era del comú i es guardava a l’església. Durant la Guerra Civil es va destruir.

Port de Reig és un indret recurrent als textos de Foix. Era un lloc molt proper a casa seva i de pas per anar cap al centre del poble o cap a la Lloia i cap a la Tamariua. També és el lloc on Foix i Riba es troben per darrera vegada, l’estiu de 1959. El novembre d’aquell any mor Carles Riba, escriptor de la mateixa generació que Foix. Foix va escriure un poema que parla d’aquest comiat on fa referència a un personatge femení, abstracte, que tant pot voler ser la Poesia, la Veritat, la Vida o la Mort.

Text 10: Ahir es va escaure…
 
 
 11. El Pas

La zona del Pas i la de les Clisques eren antigament una pedrera de gneis, una roca metamòrfica de gran duresa que s’utilitzava per a la construcció. Encara es poden veure llambordes fetes amb pedra d’aquesta pedrera als carrers del poble i en algunes cases. Es va extraure pedra sobretot al s. XIX i fins a la primera meitat del s. XX.
El 1948 va ser un any transcendent per a Foix: la seva dona, Victòria Gili, amb qui estava casat des de l’any 1931, se’n separa. Aquell any Foix comença un costum que durarà 28 anys: regalar als seus amics un poema inèdit cada any. El 1948 va escriure un poema tot seguint els esquemes de les nadales tradicionals, tant pel to com pel tema i les formes, i el va enviar als seus amics imprès en un díptic acompanyat d’un dibuix de Salvador Dalí.
Des d’aquell any fins al 1958, va enviar una nadala cada any de manera que la rebessin el 25 de desembre. El 1959 es va endarrerir la data fins a l’1 de gener de 1960, de manera que les nadales es van convertir en Caps d’Any, i va abandonar els motius nadalencs.
El 1973 va haver-hi un altre canvi: fins al 1976 els caps d’any es van convertir en natalicis, que enviava perquè els seus amics el rebessin el 28 de gener, data del seu naixement.
Una de les nadales més recitades és la que va escriure el 1953 en què el Port de la Selva es converteix en Betlem i els pobles del voltant en els llocs des d’on anaven a fer ofrenes a Jesús. Hi ha una clara al·lusió a la unitat del poble català. Des d’aquest lloc també podem veure, darrere les muntanyes, el Canigó, símbol durant temps de la catalanitat.

Text 11: Ho sap tothom…
 
 
12. La Tamariua – Punta de la Creu

La Punta de la Creu obre una petita badia, on hi ha la cala Tamariua i la cala Cativa. Davant de la cala Cativa es fa fer l’any 1893 la primera intervenció d’extracció d’àmfores a Catalunya amb finalitats científiques, promoguda per Romuald Alfaras. Al interior de la cala Tamariua també es poden veure restes d’una pedrera de gneis explotada durant el s. XIX.
Foix feia llargs passejos pels camins del Port de la Selva. Coneixia aquest lloc tant per terra com per mar. A la Tamariua va ser on es va gestar la primera nadala, l’any 1948, marcada per una profunda tristesa i solitud. Per mar, acompanyat d’en Quimet, coneixia tots els racons i les històries i llegendes de cada roca. Hi ha un escrit amb un toc d’humor dins del llibre de l’Estrella d’En Perris que diu:

Text 12: Quan han vist…
 
 
Punts de la ruta Foix del Port de la Selva