Jordi Tolosa transforma la immaterialitat de les paraules de J. V. Foix dedicades a Salvat-Papasseit amb el material alquímic del ferro.
L’exposició, a càrrec de Fina Duran, Jesús Galdón i Martina Morittu, s’inaugura el 4 de novembre a les 19.00 h a la Factoria Cultural de Terrassa amb l’espectacle «Paraula viva», de Neus Borrell i Mireia de Querol.

Lloc: La Factoria cultural de Terrassa. Rambla d’Ègara, 340.
Dies: del 4 de novembre del 2021 al 23 de gener del 2022

El 1933 J. V. Foix va participar, a Dubrovnik, al Congrés Internacional del PEN Club, presidit per H. G. Wells, i va votar en contra d’una moció col·lectiva de censura a l’activitat anticultural del govern hitlerià.
Del 2 al 18 de juny d’aquell mateix any va publicar unes «Notes de viatge» a La Publicitat.

Aquí podeu llegir l’article de Jordi Nopca, aparegut al diari Ara del 10.10.2021.

1923-1926, terrassa de la fonda ComerçAquest estiu al Port de la Selva s’hi celebren els 50 anys de l’homenatge que es va fer a Sagarra el 1971, deu anys després de la seva mort.
El 1929 Sagarra publica la novel·la All i salobre, amb pròleg de J. V. Foix, i el 1933 estrena l’obra teatral El cafè de la Marina, nom d’un cafè del Port de la Selva.

«Si el meu cor es perd un dia,
et diré on el trobaràs;
camí de Port de la Selva
entre la vinya i el mar.»

El juny va sortir al mercat Resistir ao tempo, una antologia que pretén donar a conèixer la poesia catalana als lectors portuguesos que publica Assírio & Alvim.

En edició bilingüe català-portuguès, el volum recull vuitanta-set autors catalans entre els quals hi ha J. V. Foix amb tres poemes: «Sol, i de dol», «És quan dormo que hi veig clar» i «Anava sola i dreta dalt l’autobús».

Aquí podeu llegir el poema Anava sola i dreta dalt l’autobús.

Lorca a Catalunya

Segons explica Salvador Giné al seu llibre Federico García Lorca a Catalunya, de 1925 a 1936 Catalunya va formar part de la seva trajectòria vital.

Un dels amics catalans, Josep Carbonell, director de L’Amic de les Arts, convida Lorca a casa seva, a Sitges. Hi va anar en tren, amb J. V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Magí Cassanyes i el caricaturista Manel Font, i a l’estació Víctor Sabater els va fer una fotografia, on també hi apareixen Salvador Dalí i Josep Carbonell.

Foix al Port de la Selva

Al Revers, d’El Nacional, Joan Safont comença avui una sèrie d’articles en què vincularà les tradicionals poblacions d’estiueig amb els escriptors, músics o artistes més destacats.
El primer està dedicat a J. V. Foix i la població empordanesa del Port de la Selva, on hi va anar per primer cop l’any 1924 i on va tenir-hi una casa de pescadors fins a la seva mort.

Aquí podeu llegir l’article.

Ahir, 31 de maig va morir el poeta Enrique Badosa. Gran amic de J V. Foix i traductor de Foix, Espriu i dels medievals catalans, entre altres.

Aquí podeu llegir un poema seu del llibre Mapa de Grecia, titulat «Escultura»: «En lo definitivo de mi edad…»

El foixià Antoni Martí Monterde, professor de Literatura Comparada a la UB, ha publicat al Núvol un article on argumenta per què la biblioteca pública de Sarrià ha de dur el nom del poeta J. V. Foix.
El relat comença com un somni, de fet, és un diàleg entre dos dels escrits més importants del poeta: «Plaça Catalunya- Pedralbes» i «L’Estació» amb un lloc, la Plaça de Sarrià.

Aquí el podeu llegir sencer.

«M’exalta el nou i m’enamora el vell» és el vers que han triat Insensats per a la samarreta de J. V. Foix que fa poc han incorporat a la seva col·lecció, juntament amb cinc autors més. Aquesta col·lecció també inclou bosses de mà.

Insensats té l’objectiu de donar més visibilitat a la literatura catalana amb les samarretes, cada una de les quals compta amb un disseny original que il·lustra el text de l’autor.

FNEC: 89 anys al servei del país

El 1932 un grup d’estudiants nacionalistes catalans va fundar la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya) i en poc temps es va convertir en el sindicat estudiantil més representatiu del país.

J. V. Foix en va ser un dels primers socis i ja aleshores apuntava: «Els estudiants, ultra estudiar, han d’esdevenir activistes d’allò que suposa la revitalització de la nostra cultura i l’elevació social i política del país».