El poeta sarrianenc Josep Ma Fulquet ha publicat un article a la revista digital el Núvol, el qual, prèviament havia sortit al diari El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià. Segons ell, la decisió del nom de la futura biblioteca de Sarrià és massa important per deixar-la en mans d’una consulta popular i, en canvi, ha de venir dictada pel pes intel·lectual i l’obra literària de la figura que doni nom a la biblioteca.

Aquí pots llegir l’article.

Tot i que és previst que s’inauguri a final d’any, el nom de la biblioteca de Sarrià encara és un misteri, mentre que el de J. V. Foix, l’autor sarrianenc per excel·lència, topa amb la disputa partidista de l’antiga vila.
L’escriptor i periodista Joan Safont Plumed ha publicat un excel·lent article sobre aquesta qüestió a Vilaweb.

Llegiu-lo aquí.

Un cop més, a l’escola Poeta Foix han celebrat el dia de Sant Jordi. Compromesa amb la literatura i la identitat catalanes, com cada any han organitzat els Jocs Florals.
Les famílies del Club de lectura han entregat els premis dels Jocs Florals als guanyadors en reconeixement a la creativitat i al talent literaris. Aquest dia també ha estat una oportunitat per reflexionar sobre la identitat de l’escola treballant la figura del poeta que li dona nom: J. V. Foix.

El 22 d’abril es va dur a terme a la Universitat de Barcelona un acte per commemorar el 92è aniversari de la FNEC. Com a homenatge a la llengua i a la cultura catalanes, militants actuals i històrics van llegir textos d’autors cabdals de la literatura catalana, entre els quals J. V. Foix, que va tenir un paper protagonista.
El rector de la UB, Joan Guàrdia, va donar la benvinguda al públic assistent.

Aquí podeu veure’n les fotografies.

Per Sant Jordi, el Tornaveu Poètic, creat per Enric Umbert-Rexach, i que té com a objectiu presentar poemes llegits pels mateixos poetes o per rapsodes, acompanyats d’un vídeo, ha publicat la llista de les cinc videolectures més visitades, entre les quals hi ha la de J. V. Foix. Els altres quatre són, per ordre alfabètic, Maria Josep Escrivà, Gemma Gorga, Josefina Maymó i Adrià Targam.

Aquí podeu veure i escoltar els poemes.

El mes de març la revista Frontissa, una publicació digital de la Coordinadora del Centre d’Estudis de Parla Catalana, fundada el 1992 per coordinar i promoure activitats i interessos dels centres i instituts d’estudis que tinguin com a objectiu l’estudi, la difusió i la defensa del patrimoni cultural i natural en l’àmbit dels territoris de parla catalana, ha dedicat un espai al poeta J. V. Foix i la terra dels seus.

En aquest número dedica un espai al poema en prosa «Quan he sabut que el meu oncle» de Del «Diari 1918» (1956).

L’any 1999 es va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP). La ILC i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco promocionen aquesta celebració amb l’elecció d’un poeta i un seu poema per a l’ocasió.
En la dissetena edició del DMP, la ILC ha escollit el poema “m’he estimat molt la vida” de Vicent Andrés Estellés, de qui enguany commemorem el centenari del naixement.

Aquest any la Fundació ha triat una prosa poètica de J. V. Foix de Gertrudis, el seu primer llibre. Aquí el podeu llegir.

Dins del projecte «Escriptors d’avui ens conviden a llegir escriptors d’ahir» iniciat el 2021 per Espais Escrits, ara tenim l’oportunitat de saber què diu l’artista i escriptor Perejaume sobre el poeta J. V. Foix: quan el va conèixer, què és el que mésa admira d’ell i quins són els topònims més importants en la seva obra. Així mateix, el sentirem a llegir el poema «L’espiamonges».

Aquí es pot veure el vídeo.

L’artista olotí Quim Domene presenta l’exposició Narratives del desconcert al Museu de l’Art de la Pell de Vic. J. V. Foix hi és representat amb l’obra Dibuixàvem rellotges de sol…, del llibre Desa aquests llibres al calaix de baix.

Dies: del 17 de febrer al 7 d’abril de 2024
Lloc: Museu de l’Art de la Pell. Arquebisbe Alemany, 5. Vic

Aquí teniu el poema Dibuixàvem rellotges de sol….

Ha aparegut l’edició bilingüe català-castellà de Gertrudis i KRTU, els dos primers llibres de J. V. Foix, en traducció d’Antonio Jiménez Millán i edició i presentació d’Enric Bou.
Aquests dos llibres de proses poètiques són fonamentals de l’avantguarda ibèrica i europea i il·lustren un aspecte de la duplicitat característica de l’autor.