Jordi Marrugat planteja que Sol, i de dol és un procés de coneixement de la realitat individual, històrica i metafísica i per aixo Foix du a terme una revisió de la cultura i la societat catalanes modernes entre 1913 i 1923.
Així mateix, és un viatge iniciàtic en què J. V. Foix construeix la pròpia posició poètica dins del postsimbolisme. Aquesta estructura està indestriablement lligada a l’ús simbòlic dels números i de les dates, així com als seus principals intertextos.

Aquí es pot llegir el text.

Editat per Jordi Cornudella, aquest volum recull, a la primera part, tots els escrits que es conserven de Ferrater sobre literatura catalana: a més d’Ausiàs March, la Renaixença, Maragall i Carner, també hi ha Riba, Foix, Pla, Vinyoli i alguns escriptors joves. La segona part aplega ressenyes, articles i pròlegs sobre altres literatures, molts d’ells desconeguts fins ara.
Concretament, sobre J. V. Foix hi ha una carta de Ferrater a Foix, un article de diccionari, materials per a una antologia comentada i el pròleg a Els lloms transparents, que va aparèixer el 1969.

A partir de 1917 fins a l’esclat de la guerra, J. V. Foix va fer arribar als lectors molts poemes en vers i en prosa, alguns dels quals va recuperar als llibres Gertrudis i KRTU, de 1927 i 1932, i altres en alguns de posteriors. N’hi ha però, que no va recuperar mai. Aquest llibre recull per primera vegada tots aquests poemes tal com van aparèixer originalment i ens ofereix un retrat dels primers vint anys de poesia de Foix, en ple esclat de l’avantguarda.
A partir del 10 de gener el podeu trobar a les llibreries.

… i tot en Vós. Tants de cors, i una Mare,
I Un sol Infant entre tots, i a l’estiba
De tants de reis, Una corona viva;
Un Arbre al cim, brogent, que res no assola,
I ombra la llar de tots quan l’Hora arriba,
I en astres, fars i esguards. Una llum sola.

«Tot és ací» (fragment), El Port de la Selva, 1949

Aquest és el títol de la tesi que Sergi Castellà Martínez, doctorand de la Universitat Pompeu Fabra, va presentar el juny d’aquest any, que tracta de la recepció, interpretació i apropiació per part de Foix de la matèria lul·liana.
Alguns aspectes de l’Ars de Ramon Llull són elements indispensables en la configuració foixiana de la labor poètica, entesa com a «investigació en poesia.» El mètode lul·lià d’«atrobar veritat» es descobreix a partir de les incursions de J. V. Foix com a paradigma i exemple de l’ideal realista al qual la poesia ha de tendir. L’estudi s’ocupa d’exposar la congruència del propòsit global de l’obra del poeta en relació amb l’assimilació i variació de tècniques i temes lul·lians.

Aquí podeu accedir a la tesi.

A partir del 9 de novembre es pot visitar, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa, aquesta exposició semipermanent. Comissariada per Anna Llopis està distribuïda en dotze àmbits i conté poemes visuals, objectes escènics o parateatrals.
Entre aquest objectes hi ha un Poema de pedra de J. V. Foix, el qual va ser amic de Brossa i va influir en el seu desenvolupament com a poeta.

Lloc: Fundació Brossa, Flassaders, 40, Barcelona
Horaris de visita: dimarts, de 15.30 a 20h, de dimecres a dissabte, d’11 a 20h. Diumenge, d’11 a 18h
Aquí podeu veure més informació.

Aquest és el títol del nou curs de poesia que ens proposa una relectura del conjunt del pensament literari i intel·lectual de J. V. Foix, autor clàssic de la literatura catalana i un dels principals poetes de l’avantguarda europea del segle XX. El curs anirà a càrrec del professor de Literatura comparada de la UB Antoni Martí Monterde.

Lloc: MUHBA Vil·la Joana
Dies i hores: dimecres 8, 15, 22, 29 de novembre i 13 i 20 de desembre de 17 a 18.30 h

El nom de Gertrudis és present en els poemes en prosa de J. V. Foix. Apareix ja al «Poema de Sitges», publicat a la revista Terramar (1919-1920) i és el títol del seu primer llibre, publicat el 1927. Als llibres que constitueixen el Diari 1918 Gertrudis desapareix i torna a aparèixer a l’últim, Cròniques de l’ultrason (1985).

En un dels viatges de Viatges i flors de Mercè Rodoreda, hi apareix una nena que explica al narrador que quan se’n perd una, al poble posen el nom de la nena perduda a una nina i la converteixen en patrona. La nena en qüestió acaba dient: «Jo, em dic Gertrudis». Més que no pas una picada d’ullet de Rodoreda a Foix, és un cop de colze, diu Enric Casasses al Quadern d’El País del 7 d’octubre.

Aquí podeu llegir l’article sencer.

El llibre, que va sortir el 2022 per iniciativa de Biblioteques de Barcelona, commemora els 40 anys del Museu del Joguet de Catalunya. Julià Guillamon ens acosta als clàssics de la literatura des de punts de vista sorprenents. En el cas de J. V. Foix, hi trobem l’avió Numància, de la casa Rico, una fotografia en què apareix amb un grup de persones davant de l’avió de l’Aeroclub de Barcelona i, tot això, acompanyat del sonet «Pistes desertes, avingudes mortes», que va publicar al llibre KRTU del 1932.

Diumenge 17 de setembre, davant l’actual Hotel Porto Cristo, antiga casa Vergés, al Port de la Selva, l’Associació la Pedra d’Amarra, dedicada a la preservació del patrimoni, va retre homenatge al periodista, polític, escriptor i traductor Joaquim Ventalló Vergés (Terrassa, 1899 – Barcelona, 1996).
Van participar-hi els fills Eulàlia i Joan, el biògraf Pau Vinyes i representants de l’Ajuntament del Port, de la Fundació Josep Irla i de l’Associació Catalana de Tintinarires 1001.

Vegeu fotografies