El Museu del Joguet de Catalunya va inaugurar el dimecres dia 1 de desembre l’exposició “El darrer objecte. La Col·lecció de col·leccions de Guy Selz”.

L’exposició estarà oberta al públic fins el 6 de febrer del 2011. L’homenatge compta amb el suport de la Fundació J. V. Foix, a més de les fundacions Joan Miró, Joan Brossa, Josep Palau i Fabre i Gala-Salvador Dalí.

Més informació

La coneguda il·lustradora Montse Ginesta ha fet, en col·laboració amb Jordi Teixidó, un vídeo on explica la passió que sent pel dibuix, encara que, com ella mateixa ens diu, el que més li agrada és “escriure versos i cantar”. I en aquest vídeo la sentirem entonar els versos d'”És quan dormo que hi veig clar” de J.V. Foix, acompanyada del piano.

El dia 18 de novembre del 2010, dins del cicle Mostra de Cinema Català organitzat per Cineclub Sabadell, es projectarà als cinemes Imperial de Sabadell, la pel·lícula És quan dormo que hi veig clar de Jordi Cadena de 1988.

Vegeu crítica: És quan dormo que hi veig clar

Facsímil de la col·lecció completa de la revista Poemes, amb materials complementaris (autògrafs d’alguns textos i materials de l’arxiu de redacció). Amb un fragment de les memòries de Joan Colomines i Puig que fa de Presentació i un Estudi introductori a cura de Jaume Aulet.

Enric Falguera, Xavier Macià, Jordi Malé & Joan R. Veny-Mesquida (ed.), Poemes (Barcelona, 1963-1964), Lleida, Aula Màrius Torres & Pagès Editors, 2010.

L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat el llibre Quinze anys de periodisme: les col·laboracions de J. V. Foix a La Publicitat (1922-1936) de Pere Gómez i Inglada, que va obtenir el Premi Lluís Nicolau d’Olwer de Filologia el 2007.

L’estudi pretén fer un acostament a la intensa activitat periodística de J. V. Foix i mostrar-ne el paper destacat, gairebé exclusiu, que tenia en la producció creativa del publicista, molt superior a l’espai que ocupava la seva creació poètica. També es centra en la relació de Foix amb Acció Catalana i amb la situació política de l’època, així com en les valoracions que fa sobre els diversos esdeveniments que se succeeixen al llarg d’aquest període.

Només l’esclat de la guerra i la impossibilitat de mantenir la seva activitat periodística, des de la llibertat i en la seva llengua, van fer que Foix centrés la seva creació literària en altres àmbits.

Espais Escrits ofereix un recull de textos que ens aporta reflexions diverses de Maria Àngels Anglada, Víctor Balaguer, Salvador Espriu, J.V. Foix, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Josep Palau i Fabre, Josep Pla, Manuel de Pedrolo, Francesc Pujols i Jacint Verdaguer. Són textos que fan referència a la llengua i/o al país en uns moments en què, més enllà dels pressupostos, volen retallar a Catalunya la identitat i la capacitat de ser de tot un poble.

Aquí podeu trobar els de J.V. Foix: Punts de meditació catalanista

El 15 de juny es va presentar oficialment elMapa literari català 2.0.
L’MLC conté més de mig miler de fragments d’obres literàries i 31 autors, acompanyats d’un important contingut multimèdia, amb fotografies, vídeos i locucions dels textos amb veus tan reconegudes com les de Pere Arquillué, Carles Sales, Rosa Cadafalch o Mercè Managuerra. Igualment, l’MLC ofereix la possibilitat de recórrer rutes literàries, tant virtuals com practicables. El Mapa Literari Català és una aplicació web basada en la tecnologia de Google Maps que permet consultar diferents punts de la geografia mundial amb textos de la literatura catalana associats. Cada localització geogràfica o espai escrit està format per un text relacionat amb el territori així com tota una sèrie de continguts multimèdia. Completen els espais escrits, unes contextualitzacions per explicar els vincles d’una obra determinada i del seu autor amb el territori localitzat.

L’aplicació també recull la localització dels centres de patrimoni literari i centres d’estudi que conformen l’associació Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, amb informacions pràctiques de la institució. J.V. Foix és un dels autors indexats al mapa. Aquest web proposa també l’experiència de viatjar pel territori gràcies a les rutes literàries, que poden ser recorreguts tant virtuals com practicables.

Per a una millor navegació es recomana utilitzar Google Chrome.

No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre, publicat el desembre del 2009, conté, a més de la transcripció i la traducció al castellà (a carrec d’Enrique Badosa i José Corredor-Mateos) dels textos de Foix, un apèndix amb nou telepoemes inèdits, editats per Ramon Salvo Torres i un estudi introductori del mateix Ramon Salvo.

La procedència dels enregistraments correspon, majoritàriament, a la dedicació foixiana de la hispanista i catalanòfila nord-americana Patricia J. Boehne, que, els estius de 1974 i 1977, va visitar el poeta a Port de la Selva.

Ella mateixa, des de la direcció de la North American Catalan Society, i conjuntament amb altres catalanòfils, com David Rosenthal, va promoure la candidatura de Foix al Premi Nobel.

Aquest volum és, doncs, un homenatge a Patricia J. Boehne, traductora a l’anglès de part de l’obra de Foix, que, tant ha contribuït a expandir en el món anglosaxó el coneixement de Foix.

El CD Cròniques de l’ultrason, publicat el desembre del 2009 per Ars Harmonica i la Fundació J.V. Foix, conté les Cròniques I, II, III, IV, V, VI, IX, X, XIII i XIV, a més del text “Què us podria dir?”. La música ha estat composta per Joan Carles Martínez, i ell mateix la interpreta a la guitarra.

L’actor Quim Lecina recita els textos.