Res no és moridor, tot és etern recull nou poemes en vers  —un d’On he deixat les claus…, un d’Onze Nadals i un Cap d’Any i set de Desa aquests llibres al calaix de baix— i vuit en prosa: quatre de Del «Diari 1918» i quatre de L’estrella d’En Perris. També inclou dos enregistraments del poeta fets en plena conversa que mostren la manera com treballava l’imaginari de J. V. Foix: el «Conte de la Mare de Déu» evoca la mateixa història elaborada al poema «Avui recordava a En Puig de la Lletera…», de l’Estrella d’En Perris —reproduït a l’apèndix—, i «Vam veure venir un grup de nois,…», possiblement l’únic testimoni d’un poema no escrit.