«Jo coneixia molt bé el camí. Als qui fem estada, més aviat llarga, al Port, tocant a la Selva, ens vaga d’anar per amunt, passats els olivars, les vinyes i la pineda escassa, tocant gairebé al coll, allà on les brugueres esborren el sender i on, si et distreus, t’esgarries. Tantes de vegades com m’hi he enfilat durant aquests darrers cinquanta anys, no hi he trobat mai ningú. N iquan, i d’això no fa pas gaire temps, els pastors hi agostejaven.»