(Català) Una part gens desdenyable dels articles que J. V. Foix va escriure fins a l’inici de la Guerra Civil, sobretot a la pàgina de La Publicitat, que dedicava a les lletres i a les arts, es referia a escriptors o a pintors, especialment als contemporanis que amb la seva obra feien que Foix prengués posició. Reivindicava els vells mestres (com Ramon Llull), defensava els seus companys de generació (com Carles Riba) o propugnava posicions d’avantguarda (les de Joan Miró o de Salvador Dalí).

Noms propis recull per primera vegada, fora de les obres completes, tots els textos de Foix (articles de diari, anotacions de dietari, pròlegs i conferències) que versen sobre escriptors i artistes, incloent-n’hi uns quants que fins ara no s’havien publicat mai en llibre. La figura del mateix Foix, però també les de Llull, Riba o Ferrater, les de Dalí, Miró o Obiols, en surten brillantment il·luminades.