Il·luminacions. Catalunya visionària

La mostra és un itinerari pel pensament i la creació a Catalunya des de l’època de Ramon Llull fins als nostres dies amb la presència majoritària d’artistes i creadors visionaris.

Està estructurada en tretze àmbits temàtics, i J.V Foix, entre d’altres artistes, forma part de l’àmbit denominat AURAE. Paisatges metafísics. Les roques metamòrfiques del cap de Creus van ser fotografiades per Man Ray i objectualitzades per J. V. Foix en els seus poemes de pedra, dels quals es poden veure dues mostres.

Tanqueu detall

La pell de la pell – La Torre Vella de Salou

El passat divendres 30 de maig la sala de la Torre Vella de l’Ajuntament de Salou va acollir la inauguració de l’exposició La pell de la pell. Joan Ponç – J.V. Foix creada pel Museu de la Vida Rural i l’Associació Joan Ponç.

La mostra exposa els aiguaforts de Joan Ponç i el text de J. V. Foix inclosos al volum La pell de la pell. El volum de bibliòfil La pell de la pell va ser editat l’any 1970 per Polígrafa i conté vint-i-dos aiguaforts del pintor Joan Ponç i un text del poeta J. V. Foix. Un treball objecte d’un doble interès: d’una banda perquè és una mostra depurada del llenguatge plàstic d’aquest artista i de l’altra perquè treu a la llum el retrobament amb Foix, un poeta amb qui va mantenir un estret lligam des de l’inici de la seva trajectòria.

Aquesta sèrie d’aiguaforts ens permet endinsar-nos en el complex univers gràfic de Ponç, un món intricat, sovint dominat per un horror vacui que el va empènyer a omplir fins a l’últim racó de la tela i el paper. En canvi, a La pell de la pell ens mostra amb nitidesa l’eix central de les seves inquietuds: la figura humana. Una figura que Ponç no representarà amb voluntat realista sinó que la portarà al límit de l’horror terrible i el riure grotesc. Mans, caps, peus, ulls, orelles i braços delaten la presència latent d’un cos que l’artista ens oculta. Són membres que ens remeten als exvots que podem trobar en les capelles d’algunes esglésies, objectes que són una ofrena i una súplica, fragments que alhora fan palès dolor i esperança.

Ponç ens obliga a fixar la nostra atenció en un punt concret del cos humà, ens dibuixa un recorregut per la geografia humana amb aturades en els punts que ell considerava claus: les mans, els ulls i el cap. Mans que intenten atènyer l’inabastable, com el pintor que amb els seus pinzells, llapis i burins s’esmerça a revelar allò que s’amaga darrere l’aparença de les coses. Ulls que amb la seva mirada intenten depassar la pell de l’aparença i furgar en l’essència. Caps que s’obren per copsar allò que no es pot atrapar amb els sentits.

Foix va qualificar Ponç d'”investigador plàstic laboriós” i no anava errat, el gravat, la pintura i el dibuix van ser les seves eines de reflexió. La difícil dècada de 1940 va veure néixer la relació entre el poeta i el pintor, una relació que amb els anys es va consolidar i va donar fruits excel·lents. Per Ponç, Foix va ser la porta d’entrada al món literari i artístic que connectava amb les avantguardes europees que tan lluny quedaven de la Catalunya de la postguerra. La pell de la pell és una mostra de l’estret lligam teixit entre dos creadors de generacions distants que, tot i treballar amb materials diferents, compartien una mateixa manera d’entendre la creació. Descoberta i invenció, recerca i imaginació, són els principis que defineixen el procés creatiu de la poesia de Foix i de la pintura de Ponç.

Joan Ponç va néixer a Barcelona l’any 1927. Va estudiar pintura amb el mestre Ramon Rogent. L’any 1948 va fundar la revista Dau al Set, conjuntament amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Arnau Puig, Joan-Josep Tharrats i Antoni Tàpies, que va significar el ressorgiment de l’impuls creatiu en la decaiguda Barcelona de postguerra. Descontent amb els cercles artístics catalans, el 1953 va traslladar-se al Brasil. Va instal·lar-se a São Paulo, on la seva pintura va fer-se més hermètica i depurada. El 1962 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Cadaqués. A partir d’aquest moment, la seva obra va tenir una forta presència en els circuits artístics nacionals i internacionals i va obtenir el reconeixement del públic i la crítica. El 1984 va morir a la seva casa de Saint Paul de Vence (França). La perspectiva del temps referma la rellevància i l’excepcionalitat del treball de Ponç, com també la intensitat de la seva veu i la necessitat del seu redescobriment.

Tanqueu detall

La pell de la pell – Espai Betúlia

Des del desembre del 2007 fins el febrer del 2008 l’Espai Betúlia presenta l’exposició gràfica i poètica titulada La pell de la pell, produïda per la Fundació Lluís Carulla amb la col.laboració de la Fundació J.V. Foix i l’Associació Joan Ponç, que mostra els aiguaforts de Joan Ponç i el text que J.V. Foix va escriure per a l’artista.

Exposició La pell de la pell – Espai Betúlia

Foix – Ponç Exposició Espai Betúlia

Tanqueu detall

Fira del llibre de Frankfurt

L’any 2007 la Fundació Foix va participar en la Fira del llibre de Frankfurt amb la cessió de l’obra d’artista Quatre colors aparien el món, un conjunt de quatre textos de J. V. Foix acompanyats de cinc dibuixos de Joan Miró, a més de diverses fotografies i algunes primeres edicions de llibres.

Tanqueu detall

La pell de la pell – Fundació Palau

La Fundació Palau evoca la relació de l’artista Joan Ponç i el poeta J.V. Foix a l’exposició La pell de la pell, que es completa amb les obres i documents de Joan Ponç del fons de la Fundació Palau.

Inauguració: 25/11/2007

El proper diumenge 23 de setembre, a dos quarts d’una del migdia, la Fundació Palau acollirà la inauguració de l’exposició Joan Ponç – J. V. Foix La pell de la pell.

L’exposició, que romandrà oberta fins el 25 de novembre, inclou els aiguaforts de Joan Ponç i el text de J. V. Foix del volum La pell de la pell, a més dels gravats i dibuixos de Ponç i altres documents de l’artista procedents del fons de la Fundació Palau.

El volum de bibliòfil La pell de la pell va ser editat l’any 1970 per Polígrafa i conté vint-i-dos aiguaforts del pintor Joan Ponç i un text del poeta J. V. Foix. Un treball objecte d’un doble interès: d’una banda perquè és una mostra depurada del llenguatge plàstic d’aquest artista i de l’altra perquè treu a la llum el retrobament amb Foix, un poeta amb qui va mantenir un estret lligam des de l’inici de la seva trajectòria.

Aquesta sèrie d’aiguaforts ens permet endinsar-nos en el complex univers gràfic de Ponç, un món intricat, sovint dominat per un horror vacui que el va empènyer a omplir fins a l’últim racó de la tela i el paper. En canvi, a La pell de la pell ens mostra amb nitidesa l’eix central de les seves inquietuds: la figura humana. Una figura que Ponç no representarà amb voluntat realista sinó que la portarà al límit de l’horror terrible i el riure grotesc. Mans, caps, peus, ulls, orelles i braços delaten la presència latent d’un cos que l’artista ens oculta. Són membres que ens remeten als exvots que podem trobar en les capelles d’algunes esglésies, objectes que són una ofrena i una súplica, fragments que alhora fan palès dolor i esperança.

Ponç ens obliga a fixar la nostra atenció en un punt concret del cos humà, ens dibuixa un recorregut per la geografia humana amb aturades en els punts que ell considerava claus: les mans, els ulls i el cap. Mans que intenten atènyer l’inabastable, com el pintor que amb els seus pinzells, llapis i burins s’esmerça a revelar allò que s’amaga darrere l’aparença de les coses. Ulls que amb la seva mirada intenten depassar la pell de l’aparença i furgar en l’essència. Caps que s’obren per copsar allò que no es pot atrapar amb els sentits.

Foix va qualificar Ponç d'”investigador plàstic laboriós” i no anava errat. El gravat, la pintura i el dibuix van ser les seves eines de reflexió. La difícil dècada de 1940 va veure néixer la relació entre el poeta i el pintor, una relació que amb els anys es va consolidar i va donar fruits excel·lents. Per Ponç, Foix va ser la porta d’entrada al món literari i artístic que connectava amb les avantguardes europees que tan lluny quedaven de la Catalunya de la postguerra. La pell de la pell és una mostra de l’estret lligam teixit entre dos creadors de generacions distants que, tot i treballar amb materials diferents, compartien una mateixa manera d’entendre la creació. Descoberta i invenció, recerca i imaginació, són els principis que defineixen el procés creatiu de la poesia de Foix i de la pintura de Ponç.

La mostra es completa amb una selecció de documents relatius a l’artista (catàlegs, edicions…), fotografies de Ponç de diversos autors, així com la projecció d’una entrevista a l’artista i al poeta Joan Brossa.

A més dels aiguaforts exposats, per a aquesta ocasió s’exposaran també les obres de Ponç procedents del fons de la Fundació Palau, i dibuixos dedicats i una carta manuscrita de l’artista adreçats a Josep Palau i Fabre, testimoni de la relació d’amistat que existí entre el poeta i l’artista. Les obres de la Fundació estan formades per dibuixos i gravats que encara no s’havien exposat fins avui. La mostra comptarà també amb altres obres de l’artista procedents de col·leccions particulars, prestades a la Fundació Palau en motiu d’aquesta exposició.

L’exposició compta amb el suport de la Fundació Lluís Carulla, l’Associació Joan Ponç i la Fundació J.V. Foix.

Exposició La pell de la pell – Fundació Palau

Tanqueu detall

La pell de la pell – Societat l’Amistat de Cadaqués

La Societat l’Amistat, la Plataforma Joan Ponç i la Fundació Lluís Carulla us conviden a la inauguració de l’exposició Joan Ponç-J.V. Foix. LA PELL DE LA PELL. Serà el divendres 3 d’agost de 2007, a les 19 h, a la Societat l’Amistat de Cadaqués, i comptarà amb la participació de Jordi Carulla-Ruiz, membre de la Plataforma Joan Ponç, i Sol Enjuanes, comissària de l’exposició.

La mostra inclou els aiguaforts de Joan Ponç i els textos de J. V. Foix inclosos a La Pell de la Pell, volum de bibliòfil editat el 1970. A més a més, s’hi podran veure fotografies i un documental de l’estada de Joan Ponç a Cadaqués.

Tanqueu detall

La pell de la pell – Museu de la vida rural

El Museu de la Vidal Rural de l’Espluga de Francolí acull aquests dies l’exposició La pell de la pell. La mostra dedicada a Joan Ponç i a J.V. Foix, que romandrà oberta fins l’1 de maig, exposa els aiguaforts del pintor i el text del poeta inclosos al volum La pell de la pell.

L’exposició compta amb el suport de la Fundació Lluís Carulla.

Tanqueu detall

Exposició “Poemes de pedra”

El desembre del 2006 s’inaugura a la Universitat de Lleida, l’exposició “Poemes de pedra de J.V. Foix”. Així mateix, es publica el catàleg de l’exposició Poemes de pedra, editat per Punctum i Aula Màrius Torres, a cura de Joan R. Veny-Mesquida, amb fotografies de Lourdes Jansana, presentació de Joaquim Molas i un estudi exhaustiu de Ramon Salvo Torres.

Del 4 al 31 de desembre de 2006
Seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Dilluns 4 de desembre 20.00h
Seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Inauguració de l’exposició J.V.Foix: poemes de pedra que organitza l’Aula Màrius Torres de la UdL i que es podrà veure fins al 31 de desembre.

La importància d’aquesta exposició, que tindrà lloc del 4 al 31 de desembre de 2006, està en diversos aspectes, principalment en el fet d’haver aplegat, per primer cop, tots els poemes de pedra de J. V. Foix: els dinou que actualment es conserven a la Fundació que porta el seu nom, i els cinc que se sap que havien anat a parar a mans d’alguns seus bons amics.

En total, doncs, vint-i-quatre pedres que en algun moment van constituir la col·lecció particular del poeta. També s’hi han incorporat, pel seu origen i sentit, similars als de les pedres, els sis objets trouvés que el poeta va aplegar i conservar, i que actualment custodia també la Fundació J. V. Foix. Tota aquesta obra de creació -la darrera inèdita de Foix- es presenta contextualitzada amb material gràfic (fotografies), bibliogràfic (autògrafs i primeres edicions) i sonor (textos recitats pel poeta mateix).

Més informació:

Cartell de l’exposició
Propostes didàctiques
Llibre de l’exposició
Fullet de l’exposició
Invitació a l’exposició
Ressenyes i comentaris

Exposició Poemes de pedra

Tanqueu detall